Ningú no ho diria però La Calòrica fa gairebé deu anys que engreixa les nostres ànimes d’espectadors. Va ser el 2010 quan un grup d’amics va decidir muntar La Calòrica per fer el teatre que els agradava, un teatre compromès, però també divertit, un teatre que pot semblar superficial, però que amaga càrregues de profunditat, un teatre que no renuncia a ser comercial, però tampoc (això mai) a ser compromès, encara que mai no es comprometi amb un gènere o amb una temàtica. I amb aquest esperit els de La Calòrica van agafar ritme i mai més no han reduït velocitat. Fan aproximadament una estrena a l’any i sempre l’encerten: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010), L’Editto Bulgaro (2012), La nau dels bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda (2015) i El profeta (2016) se sumen a aquest Fairfly (2017) que segurament ha estat el seu èxit més gran.

Durant la temporada passada, La Calòrica va ser companyia resident de la Sala Beckett, on van presentar la seva última aposta, Els ocells, en la qual parlen de la democràcia, el populisme i la postveritat.