Deu anys de carrera i alguns èxits que han fixat el nom de Les Antonietes entre els seguidors del teatre català. La companyia, fundada el 2008 per l’Annabel Castan, la Maria Ibars i l’Oriol Tarrasón, va tenir durant molts anys un únic objectiu: revisitar grans textos clàssics per aconseguir dotar-los d’una nova lectura, d’una nova dramatúrgia. El primer va ser El mal de la joventut (2008), de Ferdinand Bruckner; després va arribar Molt soroll per no res (2010), de William Shakespeare, i van aconseguir fer el salt amb Stockmann (2012), la seva particular versió d’Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen. A continuació, van treballar conjuntament amb la Kompanyia Lliure a Somni americà, que es basava en textos d’autors diversos, com ara Miller, O’Neill, Steinbeck o Williams, i tant es van fixar en Williams que seu va ser el text del muntatge següent de Les Antonietes: Un tramvia anomenat desig (2016). En canvi, per celebrar el seu desè aniversari, van tornar a Shakespeare amb Othello i van muntar-lo només amb tres actors: un repte. Però, entre totes aquestes adaptacions, van decidir estrenar un text de l’Oriol Tarrasón, Mambo, i van obrir una nova línia de treball que va continuar, durant el Grec passat, amb l’estrena d’Un dia qualsevol, per a la qual han incorporat a la companyia tres veterans del teatre català: Imma Colomer, Pep Ferrer i Quimet Pla.