Eléctrico 28 són un col·lectiu que vol repensar el carrer com a escenari per a un teatre “que activi les ganes de jugar, imaginar i pensar”, un teatre que ajudi a canviar les regles del joc, en aquest cas, de la convivència entre veïns. Full House, l’espectacle que ara ens presenta, va néixer fruit d’un encàrrec d’un veïnat de la ciutat austríaca de Graz, on hi convivien amb escassa permeabilitat gents de procedències diferents, com passa també a molts barris de Barcelona. “Si tens problemes de convivència a la teva comunitat, només fent Full House serà difícil solucionar-ho tot, però Full House pot ser l'inici d'un canvi...”, ens expliquen en aquesta entrevista. Què us sembla? Ens hi posem?

- Per què una faula per parlar dels problemes de convivència?
- Els animals, i les màscares, ens permeten entrar molt ràpidament en l'emoció d'un personatge, identificar-nos-hi amb menys prejudicis, reconèixer que, de vegades, som una mica "gos" o una mica "coala". A Full House qualsevol es pot veure reflectit en un estereotip de veí o en una manera d'entendre la convivència: alguns empatitzem amb els horaris dels veïns, altres no hi pensem mai; a alguns no ens fa res picar el timbre de la veïna, compartir una anècdota, etc.
Nosaltres, com a col·lectiu, sentim que aquesta societat ens fa cada vegada més individualistes, i els nostres projectes lluiten contra aquesta tendència. Aquesta és la raó per la qual algunes famílies marxen als pobles, però no tothom ni pot ni vol marxar-hi, així que potser millor reconstruir la convivència o, com diria un dels nostres veïns (i això és real), "pueblificar las ciudades" i així no sentir-nos sols i fer comunitat amb els que ens envolten.
Dit això, aquest és un projecte que neix fa quatre anys d'un encàrrec: a Graz (Àustria), d'on és  part de la companyia, els administradors d'uns blocs de pisos ubicats, amb molts veïns procedents de llocs molt diversos, volien treballar un projecte cultural per acostar la gent i aprofundir la convivència. És a dir, a nosaltres, artistes de carrer, ens plantegen problemàtiques i situacions d'aquest barri, i aquest és el punt de partida de Full House que no només era un espectacle, doncs ho vam acompanyar d'accions prèvies i una altra col·lectiva amb els veïns i veïnes. En resum, va ser un espai de trobada.

-Com és l'espectacle que presenteu basat en el treball físic i la música?
-Sempre hem fet teatre de carrer però venim de disciplines diverses com el clown, la dansa, el mim corporal dramàtic... Aquest és el nostre primer projecte amb màscares i ha estat un repte il·lusionant. Per una altra banda, la música és essencial per comunicar els estats d'ànim, sobretot amb uns personatges que no es comuniquen amb paraules. Així que el treball del nostre músic, el Siruan Darbandi, és un espectacle en si mateix: no només fa la música en directe sinó que fa els sons de cadascun dels personatges animals.

-Com vau treballar els personatges?
-Lligant estereotips humans amb estereotips animals. Després de decidir els personatges, vam encarregar les màscares i vam afrontar el treball amb la màscara des de la tècnica i des de veure com s'expressa l'animal quan està content, quan s'enfada, quan s'emociona... Després arriben els sons del músic i, a mesura que anem fent assajos i bolos, sorgeixen les relacions entre aquests personatges i amb el públic.

-Quina és la resposta que voleu aconseguir dels espectadors?
La tolerància, l'interès pels altres, el respecte, la comunicació... però buscant respostes concreta. Quan vam iniciar el projecte a Graz, entregàvem un adhesiu al públic perquè el col·loques a la porta de casa seva on hi deia "You can ring my bell", és a dir, pots picar el meu timbre. Dit d'una altra manera, pots entrar a casa meva, pots comptar amb mi, no estàs sol.

-Aquest tipus d'espectacles poden ajudar a solucionar problemes en espais de convivència?
El canvi requereix temps i esforç, no només per part d'un grup d'artistes que volen canviar el món. La nostra aportació és sensibilitzar les persones. Si tens problemes de convivència a la teva comunitat, només fent Full House serà difícil solucionar-ho tot, però Full House pot ser l'inici d'un canvi... debats postfunció, grups de seguiment, berenars amb menjars dels nostres llocs d'origen, etc. hi ha moltes possibilitats.

-Us trobeu còmodes treballant al carrer?
- Ens trobem incòmodes treballant fora del carrer. Nosaltres imaginem espectacles integrant i pensant en tot el que passa a l'espai públic, és la nostra manera d'entendre el teatre.

-Expliqueu-nos una mica la trajectòria del grup Electrico 28... Com va néixer? Com es va integrar per persones de procedències diverses i quins són els espectacles que us interessen?
-Vam començar al 2014, quan l'Alina Stockinger, de Graz, que havia descobert el clown a mans del Sergi Estebanell a Barcelona,  va iniciar estudis del Master de teatre de carrer de Fira Tàrrega. En aquest camí es va creuar amb altres artistes de Barcelona i va integrar-hi altres de Graz. El 2014 vam començar amb Entre tazas, un espectacle itinerant on un grup reduït de públic anava guiat per uns personatges i una veu que sonava a través d'uns auriculars. Se li pot dir també "aventura urbana". Aquell seria l'inici d'una manera de treballar que es repetiria en altres espectacles com Momentos estelares de la humanidad o [The Frame], el nou projecte que presentarem a la pròxima edició de Fira Tàrrega.
Ens agrada la idea de fer un teatre per a tots i totes que activi les ganes de jugar, imaginar i pensar. Ens encanta repensar l'espai públic com a escenari, crear-hi un llenguatge, dramatúrgies, sorpreses, imatges... Tractem de no perdre mai l'humor i l'amor, amb el públic i entre nosaltres.