Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

“Compartim l’espai amb l’agressor i la víctima”

23/09/2020
Teatre
'Bomber(S)' puja a l’escenari una relació molt desigual entre una Noia amb una discapacitat i un Bomber

Només són dos a l’escenari: l’agressor i la víctima. I a tots dos els escoltem i els donem espai per explicar-se. Aquesta és una de les virtuts de Bomber(S), el text de Jean-Benoît Patricot  que defensen a l’escenari un vell amic del circuit, Salvador Miralles -qui participa a Negrata de merda, de La Pulpe Teatre-, i Mariantònia Salas, qui va ser premiada per aquesta actuació a Bomber(s) per l'Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears com la millor interpretació femenina de l'any 2017. Ella és qui ens explica aquest text que dirigeix en Jordi Vila

Diries que Bomber(S) és una obra de denúncia?

Bomber(S) és un microscopi que amplia i dona espai i veu a una relació d'una gran desigualtat com és aquesta entre la Noia i el Bomber, però que pot ser moltíssimes altres. És innegable que el masclisme imperant i el capacitisme [així és com s’anomena als prejudicis cap a persones amb alguna discapacitat] són a l'ordre del dia i som moltes les que treballem perquè es revisi i transcendeixi. El text de Bomber(S), de Jean-Benoît Patricot, hi participa amb una cura i una intel·ligència emocional i escènica que admiro profundament i posa sobre la taula (l'escenari) l'abús de poder, la impunitat de l'home, el masclisme institucional, la construcció de l'amor romàntic... Crec que Bomber(S) és capaç de confrontar-nos amb una realitat individual i col·lectiva que es pot llegir en forma de denúncia, però la realitat és que l'espectacle és moltes coses més.

Per què vas decidir involucrar-te en el projecte?

Aquesta és fàcil: el text i l'equip ens vam enamorar. En Jordi Vilà, traductor del text i director de l'espectacle, ens havia trucat a mi i en Salvador Miralles per fer una lectura dramatitzada del text dintre de la primera edició del Festival de Teatre en Francès OUI. Pompiers es representava en francès dintre del festival i uns dies abans s'oferia una lectura en català. Vam començar a treballar-hi i no vam voler parar...

Creus que la situació a la qual s'enfronta la Noia és, per desgràcia, molt més freqüent del que pensem?

Crec que especialment les dones comencem a ser conscients de la dimensió de tot plegat i entenem que els casos d'abús i agressió sexual estan al nostre voltant. En el cas de Bomber(S) es tracta d'un abús a la Noia, que pertany a un col·lectiu vulnerable on aquestes situacions són molt més freqüents del què imaginem. Però la potència de Bomber(S) és que et convida a reconèixer-te vulnerable a través dels seus personatges amb els quals segurament tens més coses en comú de les que penses en un primer moment. És curiós que molts de nosaltres coneixem víctimes de situacions d'abús (si no en som una nosaltres mateixos) però no agressors o abusadors. A Bomber(S)  veiem, escoltem i compartim espai amb ambdues parts.

És molt diferent la reacció que trobeu entre les espectadores i els espectadors?

En públic adult les reaccions són similars, tot i que crec que les espectadores tenen una reacció més activa i expressiva: en general molt satisfetes de veure en escena temàtiques així. De vegades també ens hem trobat reaccions d'espectadors especialment a la defensiva... Les reaccions són molt clares sobretot en públic jove. Quan ho fem per instituts l'impacte i la reacció es fa molt més evident, s'exterioritza molt més i també es veu la diferència de la resposta depenent del gènere de l'espectador i es generen debats molt interessants durant el col·loqui després de l'espectacle. En realitat, la reacció del públic adult és la mateixa que la del públic jove, però segurament una mica més dissimulada.

Com has creat el personatge: com dotar-lo de vulnerabilitat sense caure en tòpics?

El personatge de la Noia (així és com es presenta, sense nom) té unes lògiques concretes i que estan molt definides en l'escriptura del text de Jean-Benoît Patricot i molt ben plasmades també en la traducció d'en Jordi Vilà. El text et proposa una forma de pensar, una forma de parlar, gairebé de respirar... Sent fidel a això ja tenia gairebé tota la feina feta! Després el que vam fer va ser polaritzar molt les seves sensacions i treballar amb molt poc filtre mental. Crec que és això el que la fa vulnerable: que mostra el que li passa tal com és, sense frens ni raons.

Com va ser el treball als assajos i com vau crear la complicitat amb el Salvador?

Vam començar fent un treball molt físic i també de documentació, i a poc a poc es va anar col·locant tot. En Jordi fa que treballis gairebé sense adonar-te'n! I amb en Salvador també va ser molt fàcil. Ens vam entendre molt i vam treballar amb molta cura cap a nosaltres i cap als personatges. Una delícia de procés, la veritat!

Cada representació és un repte emocional com a actriu, però la crítica t'ha premiat... És aquest el tipus de papers que t'interessen?

Cada representació és un gust! Nosaltres ho gaudim moltíssim. Hi ha una estructura, unes bases del joc tan clares, que dintre d'aquests marges hi ha molt d'espai per jugar. També hi ha una confiança molt gran amb en Salvador i tot això fa que la sensació en l'escena sigui de molta llibertat i molt plaer. De vegades diem que la funció és com una improvisació de jazz. Potser és això el que m'interessa: espectacles i equips així, que ens permetem treballar des del gust i la facilitat, amb un material que ens commogui i amb un missatge necessari. Bomber(S) ho té tot.

Compartir