Si elles tres són reivindicatives, les seves cançons no es poden mossegar la llengua: també parlen de lluitar contra la discriminació, ja sigui per raó de sexe, de raça o de procedència. The Sey Sisters són tres germanes, dones i negres, filles d’una família migrada però catalanes. I això és el que reivindiquen les seves cançons i pel que elles lluiten tant als escenaris com fora. Als de Barcelona Districte Cultural ens presenten els temes del seu disc Rise.

-Creieu que en el món de la música catalana és necessari reivindicar el paper de les dones? I creieu que també és necessari reivindicar els vostres orígens però defensant la vostra catalanitat?
Per a nosaltres és primordial reivindicar tant una cosa com l'altra i no ho fem perquè "és el que toca" sinó perquè a nosaltres ens afecta de primera mà. Si volem viure en un món més igualitari i més just per a totes, aquesta ha de ser una lluita de tothom.

-Us heu trobat amb molts problemes per la vostra condició de dones, negres i de família migrant?
Ens hem trobat amb els problemes que es troba qualsevol persona negra, àrab, asiàtica... en un país racista. En un país on seguim tenint una llei d'estrangeria que impossibilita que una persona migrada pugui establir-se aquí, trobar feina i prosperar. Un país a on se segueix celebrant el 12 d'octubre, un dels grans genocidis de la història. Un país on la cultura i els mitjans segueixen perpetuant els clixés atribuïts a les persones migrants, afrodescendents, àrabs i asiàtiques, contribuint així a la idea que si ets una persona no blanca en aquest país, no ets d'aquí i has arribat de manera il·legal.

-L’any passat vau iniciar una campanya de denúncia arran que un actor blanc interpretés un personatge negre al Teatre Lliure... Per què ho vau creure necessari? Pot aquesta reivindicació coartar la llibertat dels creadors?
Ho vam creure necessari perquè ja va sent hora que les creacions, les ficcions i l'art deixin d'invisibilitzar-nos. Les actrius i actors negres existim i som molt capaces per fer qualsevol classe de paper, així i tot, a la gran majoria, només se'ns requereix per fer papers on s'especifica que l'actor ha de ser negre, i, fins i tot així, ens esborren quan decideixen que aquest paper l'interpreti un actor blanc i ometen el que suposa que a aquest paper li doni vida una persona negra. I respondrem la segona pregunta amb una altra pregunta: on queda la llibertat dels creadors quan aquesta fa que altres col·lectius estiguin invisibilitats, silenciats, i esborrats?

-Com traslladeu les vostres reivindicacions a la vostra música?
Les nostres lletres són reivindicatives perquè nosaltres ho som. Hem de parlar de racisme i feminisme perquè és el que ens mou i és del que ens sembla que és urgent que es parli. Intentem fer-ho sempre des de l'esperança i el positivisme però amb força i sent molt clares.

-Gòspel, soul, arrels africanes... Quin és el còctel musical que defenseu als escenaris?
Bàsicament defensem la música que volem i que nosaltres mateixes creem, creiem que a dalt de l'escenari, com en la vida mateixa, hem de poder ser nosaltres mateixes i no encasellar-nos en un sol estil musical si no ho volem. Així que defensem el gòspel, el soul, les arrels africanes i encara hi sumem un més, el pop! Defensem tot allò que ens inspira i tot allò que ens surt! Defensem la llibertat en els escenaris!

Com és compartir escenari sent germanes?
La veritat és que ens entenem molt bé com a grup, i això creiem que és perquè fa molts anys que cantem juntes i fa molts anys que som un grup, des del 2006. I el fet de conèixer-nos tan bé també fa que sapiguem quan donar-nos espais i deixar respirar els debats!

-Com compatibilitzeu The Sey Sisters amb altres projectes com La botiga dels horrors?
Doncs amb una molt bona agenda, la veritat! És primordial per a nosaltres tenir-ho molt ben sincronitzat amb el nostre management, Blackmusic productions, totes les actuacions musicals i gires, amb la nostra faceta de presentadores i col·laboradores de ràdio i finalment les nostres carreres com a actrius. Realment implica una mica d'esforç organitzatiu, però com que som ments actives creiem que ho portem força bé.