Són unes velles (i belles) amigues a les quals vam conèixer com a companyes de viatge de Charlot i Buster Keaton. Viu el Teatre es van estrenar als nostres escenaris amb Cinemúsica, un espectacle que connectava amb nadons i nens molt petits a través de la música i el cinema. Era Cinemúsica, però encara que per a nosaltres va ser el primer, Cinemúsica era hereu d’un altre muntatge anterior, Pintamúsica, que és el que ara ens presenten.

Quines diferències i similituds hi ha entre Pintamúsica i Cinemúsica?

Pintamúsica és el primer espectacle que vàrem crear per a la primera infància on va sorgir la proposta d'unir la música clàssica i popular, l'art i el teatre a partir de la idea del pas del temps. Inicialment era més un treball d'investigació on l'important era el procés, no pas el resultat. Però la sorpresa va venir quan el resultat va començar a interessar molt més del que mai haguéssim pensat.

Després de tres anys de voltar molt amb Pintamúsica per fires, festivals i programacions de tot el país (portem més 400 funcions), va sorgir la idea de fer un homenatge al cinema mut, i vam començar a caminar en la creació de Cinemúsica.

Pintamúsica es basa en l'art com a joc i Cinemúsica en el moviment i el gest. I sempre la música, la teatralitat i la sensibilitat com a nexe d'unió per crear experiències sensorials per a la primera infància.

Com la música ajuda els infants a relacionar-se amb la pintura?

Segons la música que escoltem, el nostre estat emocional es modifica. I amb Pintamúsica vam voler anar un pas més enllà, veient com ens modifica la nostra inspiració en dibuixar segons la música que escoltem. La música és emoció, i l'emoció ens inspira a l'hora de crear i expressar-nos amb més llibertat.

Quines sensibilitats pot despertar la música i la pintura en nadons i nens tan petits?

Quan escoltem segons quin tipus de música, la sensibilitat se'ns multiplica: algunes cançons ens poden traslladar a un moment de la nostra vida; o cançons que, no sabem per què, ens fan plorar o ens fan posar de bon humor. Durant la baixa maternal de la meva primera filla, la Duna, em costava molt acceptar que no em podia comunicar amb ella a través de la paraula. A través de la música, inicialment, i més tard amb la pintura vam establir una comunicació. Vaig ser feliç trobant aquests camins, i vaig pensar que calia compartir l'experiència, en aquest cas a través de les arts escèniques, un llenguatge on em moc i em sento còmode des de molt petita.

Per què les Quatre Estacions i per què la pintura de Joan Miró?

Joan Miró sorgeix perquè buscàvem un quadre on hi hagués els quatre colors amb els quals volíem jugar (groc, verd, vermell i blau), alhora que el llenguatge de Miró (traç, formes i colors) ens encaixava perfectament bé amb el públic a qui ens dirigíem tenint en compte que es treballa a les primeres etapes educatives de moltes escoles.

El pas del temps era la idea de l'espectacle, així que relacionar cada estació de l'any amb un color i unes sensacions ens anava bé com a fil conductor de l'experiència Pintamúsica. La música clàssica ens entusiasma (per l'estat emocional on és capaç de transportar-te), així que la Berta Ros i la Lorena Lliró, músics i responsables del disseny musical, van proposar des d'un inici treballar a partir de Quatre estacions de Vivaldi durant el procés creatiu.

Per què vau decidir centrar la vostra feina en nens tan petits? Són els més oblidats? Són els més difícils?

Va sorgir de forma natural a partir de l'experiència de ser mare. Des de Viu el Teatre feia molts anys que treballàvem projectes culturals d'arts escèniques dirigits a la franja d'edat entre 3 a 12 anys. I en ser mare, la curiositat et porta a investigar en nous camps. Així va sorgir aquest nou camí creatiu.

Respecte a oblidats i difícils, sí que m'agradaria dir, que encara socialment no hi ha consciència de la importància vital dels tres primers anys de vida d'un infant. Cal dedicar molts esforços a aquestes primeres etapes, ja que són el pilar de tot el que després som com a persones. Com que no és perceptible immediatament, costa que en siguem conscients.

I la dificultat... no hi ha públic fàcil o difícil, hi ha espectacles que atrapen a l'espectador i espectacles que no. L'art de comunicar a través de la creació teatral, en si, és un repte, i més tenint en compte la societat cap a on caminem...

Després de Pintamúsica i Cinemúsica, penseu continuar aquesta línia d'espectacles?

Sí, no ens agrada córrer ni crear per crear. I els darrers dos anys hem estat treballant molt intensament amb la internacionalització de Pintamúsica.

Les tres creadores (Lorena Lliró, Berta Ros i jo mateixa, la Gisela Juanet) som molt polifacètiques i combinem aquestes creacions amb altres projectes artístics. Però ja fa un any que vam començar a parlar d'un tercer muntatge, i a poc a poc, va agafant forma. Esperem poder-lo materialitzar a finals del 2021.

Les converses amb les famílies i mestres en acabar cada funció de Pintamúsica i Cinemúsica ens inspiren infinitament per a les noves idees!