Un got que ell buida per tornar-lo a omplir. Un got que es i serà flamenc però que ha après de nous codis, d’altres llenguatges que, des de fora, el van influint i canviant, modificant i esculpint. És un Movimiento colateral que estan escrivint una nova manera d’entendre el ball flamenc. I Jose Manuel Álvarez, juntament amb la seva companyia, és el gran mestre de cerimònies.

-Com és el ball flamenc de Movimiento Colateral?
Em plantejo el baile flamenco com un got que necessito buidar per omplir-lo de nou, perquè el flamenco es mou amb uns codis molt concrets però això no impedeix que tradició i avantguarda hi convisquin de forma natural. És un ball fluid, que parteix en part de la improvisació grupal, i que treballem des d'un moviment orgànic.

-Dieu que busqueu una obertura a nous codis i al diàleg entre la dansa espanyola i la improvisació, ens ho expliques una mica més?
Treballem sempre des de la perspectiva del baile flamenco però no ens cenyim estrictament a estructures tradicionals sinó que ens permetem posar-lo en relació amb formes d'improvisació més obertes a la dansa, i una d'elles és inevitablement la dansa espanyola. En el flamenco es treballa tot sovint la improvisació rítmica però potser no es posa tant l'accent en explorar el cos o la relació amb els altres intèrprets. El fet que el procés creatiu hagi estat grupal, ens ha permès nodrir-nos als uns dels altres pel que fa a propostes de moviment.

-Com vas començar a treballar l'espectacle i per què tres dones i tu sobre l'escenari? Com fas conviure els rols femenins i masculins de la dansa sobre l'escenari?
La veritat és que va ser una decisió intuïtiva! Totes tres tenen una bona formació acadèmica però a la vegada una personalitat a l'escenari que em va captivar. En cap moment em vaig plantejar el gènere sinó explorar el moviment de cadascú, i si d'alguna manera a escala de concepte s'ha tingut en compte, és per jugar en total igualtat de condicions i no tirar de tòpics en el flamenco.

-Et vam veure ballar amb Los Aurora, s'assembla el que fas amb ells i la teva coreografia?
Per mi són conceptes totalment diferents, encara que són projectes que conviuen en paral·lel. Amb Los Aurora em considero un membre més de la banda. La composició musical ja estava feta quan m'hi vaig incorporar i jo sóc un músic més aportant ritme i moviment. En el cas de Movimiento Colateral he fet una feina de direcció i coreografia.

-Quines músiques has utilitzat?
Tenim una composició preciosa que es diu Noche en en vela de Max Villavecchia (que per cert, és el pianista de Los Aurora!) però adaptada a la coreografia i dues més que va crear ell expressament per l'espectacle. També tenim moments únicament amb la percussió del zapateao, i una versió d'una milonga que canta Ana Brenes.

-Aquesta coreografia va evolucionar fins a un espectacle més gran... Va ser un procés natural? Com vas anar creant les peces i fent-lo créixer?
Vam començar trobant-nos a l'estudi amb les ballarines fent improvisacions i traient material nou que vam tancar en una primera etapa amb una peça de 20 minuts que funciona per a espais no convencionals. Aleshores vaig veure clar que havia arribat el moment d'apostar per un format més gran i em vaig rodejar de tot l'equip que va fer possible la creació de Bailes Colaterales, de músics a equip creatiu i tècnic. Això ens ha permès plantejar-nos tot plegat com el projecte Colaterales, on en funció de l'espai i les possibilitats, hi arribem amb un format o un altre.

-T'agradaria continuar la teva feina com a coreògraf? Creus que és encara més difícil per als coreògrafs de flamenc que per als de dansa contemporània?
En aquests moments el que més m'interessa és fer-me com a coreògraf. Des de ¡La Capitana!, espai de formació que dirigeixo, estem treballant en tallers de creació per explorar noves possibilitats coreogràfiques a part de les tradicionals (i les que permeten sobreviure en el flamenco). També m'interessa treballar amb artistes d'altres disciplines, des de cantants a compositors o audiovisuals, que m'enriqueixen en cada projecte. I en paral·lel ja estic treballant en un nou espectacle.
Crec que la meva generació estem més predisposats a explorar nous camins. Si volem sortir de circuit flamenco i entrar també en el de la dansa, tenim molta feina a fer però a poc a poc s'obren portes. Crec molt en una feina de creació de públic. El flamenco sempre captiva i una vegada ens deslliurem de velles etiquetes i prejudicis, descobrirem la seva riquesa. Potser a Catalunya, això ens suposa una mica més de feina... però estem aquí per fer-la!