Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Maig

"Crec necessari conèixer totes les danses ballades al nostre territori"

26/01/2020
Dansa
La ballarina i coreògrafa s'inspira en el ball del contrapàs per crear 'Àer'

Laia Santanach va mirar cap a on pocs miren: les danses tradicionals, en concret la del contrapàs. Però no va mirar cap a ell per reproduir-ho tal com es ballava sinó per disseccionar-lo i fer-lo evolucionar cap a altres direccions. Aquest és l'origen d'Àer, perquè aquesta paraula medieval no vol dir res més que aire i ella el que ha fet és airejar les nostres tradicions.

-Per què vas decidir donar-li una volta al contrapàs?
-Perquè és una de les danses més antigues de Catalunya. Em va interessar per dos motius: per tenir caràcter religiós que es transforma en festiu i perquè era ballat originalment per homes i actualment ja el ballen tant homes com dones.

-Com vas treballar per desconstruir-lo i tornar-lo a construir amb una nova forma?
Vaig plantejar-me dos objectius concrets per estudiar-lo i treballar-lo: la seva estructura coreogràfica i la seva dramatúrgia vinculada a la transformació i als canvis històrics de la dansa.
De la qüestió dramatúrgica m'interessava el canvi de context de ser ballat dins les esglésies com una dansa més solemne a passar a ser ballat a les places dels pobles, mantenint la seva solemnitat però esdevenint una dansa més festiva i popular. També volia aprofundir la mirada en clau de gènere que vaig treballar utilitzant com a referent el projecte de l'artista libanès Eli Rezkallah, In a parallel universe, que exposa en paral·lel cartells publicitaris dels anys cinquanta modificant el gènere del seu protagonista per donar dos significats segons qui faci l'acció. Alhora vaig utilitzar quadres d'Ingres i escenificacions de la pel·lícula la Dolce Vita de Fellini.
A grans trets, hi ha una estructura coreogràfica clara: introducció, contrapàs, rodada i contrapàs una altra vegada. Vaig utilitzar aquesta estructura per interpretar-la. El contrapàs és una dansa on es fa un pas en una direcció i el següent en la contrària, així que vaig agafar el pas, el punteig i el galop per interpretar-ho com pas, gir i salt. D'igual manera vaig seguir el patró on, a poc a poc, la dansa va desplaçant-se lateralment per acabar en el mateix lloc d'inici i ho vaig reinterpretar per fer un lligam amb la dramatúrgia i acabar la dansa en la part més festiva. Cal dir, que hi ha diferents contrapassos segons el territori on es ballava i es balla la dansa i que poden ser bastant diferents. El contrapàs que més m'ha inspirat ha estat El Divino, encara que n'he estudiat el d'altres indrets.

-Com va ser el treball amb la música? Van créixer dansa i música de forma paral·lela?
La música i la dansa han estat creades en paral·lel. Dansa i música tenien la mateixa importància, ja que era una dansa contada on la música tenia un paper molt important. Per això hem mantingut la seva rítmica i n'hem reinterpretat la sonoritat.

-Per què vas decidir donar un nou paper a les dones?
No sabia que al seu origen era una dansa ballada per homes i em va interessar poder parlar de temes de gènere, de tanta importància en l'actualitat. Actualment ja és una dansa ballada per homes i dones. He volgut fer una mirada subtil a com rep l'espectador una acció si està feta per homes o bé per dones.

-Creus necessari reivindicar les arrels tradicionals de les danses?
Crec necessari tenir el coneixement de totes les danses ballades al nostre territori per conèixer la seva història i evolució. En concret, el contrapàs, és una dansa que, tot hi sent de les més antigues i ballant-se encara en algunes localitats, és desconeguda per moltíssimes persones. Aquest ha estat un altre punt d'importància per triar aquesta dansa com a font d'inspiració per la meva nova creació.

-És difícil obrir-se camí en el món de la dansa a Catalunya? Creus que és la gran oblidada de les arts escèniques?
La cultura en general i les arts vives o escèniques estan passant per un moment crític a Catalunya. La dansa en concret, necessita més visibilitat i suport. És necessari construir una educació, des de petits, on la dansa en formi part. La dansa és una activitat artística de transformació social, de reflexió i d'expressió necessària per al creixement personal tant de qui la utilitza com a forma de vida com de la qui la necessita per al seu propi goig personal. És la gran oblidada de les arts escèniques per la manca d'una educació inclusiva amb el cos i el moviment i no per falta de beneficis que aporta.

 

Compartir