Comença com un mambo i acaba com un bolero. Encara que també sigui guerrer.

Les Antonietes han pujat als escenaris del Barcelona Districte Cultural un Mambo d'amor i de guerra que fixa la seva mirada i les seves primeres escenes en algunes pel·lícules de matrimonis malavinguts (però ben discutits) com els que integraven Jack Lemon i Lee Remick a Dies de vi i roses (1962) o Qui té por de Virginia Wolf? (1966) amb Richard Burton i Elizabeth Taylor, que tothom sap que van formar una parella tan poc avinguda en el cinema com en la vida real.

I com succeeix en aquestes pel·lícules, el Mambo escènic que ha escrit Oriol Tarrason i que protagonitzen Annabel Castan i Dani Arrebola escenifica la relació (malaltissa?) d'un matrimoni que sembla creure que sense mambo no hi ha amor, un matrimoni que sembla arribat d'aquells temps antics en què les dones no podien separar-se dels seus marits perquè no serien capaces de mantenir-se econòmicament o que tancaven els ulls i comptaven fins a mil quan ell les demanava que complissin al llit amb les seves obligacions. Es tracta d'un matrimoni que defensa els ets i uts de la seva relació en ràpides converses de diàlegs acerats, endimoniats i embolicats que, inevitablement, desperten el somriure i el riure en les cares dels espectadors. És cert: són converses que semblen mambos.

I si l'obra de teatre comença amb referències cinematogràfiques, tota ella és pur teatre a dintre del teatre: els actors no només trenquen des del principi amb la quarta paret que els separa de l'espectador sinó que entren i surten dels personatges de Mambo per a convertir-se en uns altres personatges: els dels actors que representen Mambo.

I així, amb els uns i els altres, de conversa en conversa, el mambo es va convertint en bolero trist d'un amor que podia haver estat, que no se sap si encara en queda però que sembla condemnat a seguir ballant.