Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

"El nostre viatge neix a les places i carrers i va cap a dins dels teatres"

23/01/2020
Música
La Tresca i la Verdesca recorda part de la seva trajectòria musical de la mà dels Xirriquiteula a ‘Per un instant’

Un camí que va tenir un principi a les places i als carrers i que els condueix cap als teatres. Un camí que transites des de fa anys, perquè ja en fa uns quants que van estrenar Per un instant, l’espectacle que els va obrir les portes de les platees i els va fer entrar en contacte amb un món que fins llavors no coneixien. I La tresca i la verdesca es van buscar uns aliats excepcionals per no fer cap pas en fals, els Xirriquiteula. Junts van donar forma a un espectacle que recull algunes de les cançons amb les quals més identificats s’han sentit.

Per què fer un espectacle per recórrer els vostres anys als escenaris?
Per un instant es va estrenar el 2011 i va néixer de les ganes de cantar les nostres cançons dins un teatre, amb el públic assegut a la platea. Després de 13 anys cantant per places i carrers teníem ganes que les famílies gaudissin de la nostra música d'una manera diferent, no tan activament participants i més espectadores. I fer-ho dins un teatre amb tot el que això comporta.

-Com han estat aquestes dues dècades? Com ha estat la vostra evolució i com l'evolució del públic? Han canviat molt els nens i la manera en què us heu de comunicar amb ells?
Han estat dues dècades de molt esforç, de moltes alegries i de molts aprenentatges. Esforç,  pel què suposa tirar endavant una empresa, del sector cultural, superant una crisi econòmica important. De moltes alegries, per les relacions que hem teixit i per la satisfacció de dedicar-nos a allò que ens agrada. I de molts aprenentatges, pel creixement professional i humà que ens ha suposat, en l'àmbit de grup però també personal. Creiem que no hem deixat mai de treballar amb la intenció de donar el millor de nosaltres i sent fidels a les nostres inquietuds artístiques i a la nostra intuïció. Si no haguéssim evolucionat en aquesta direcció, segurament no hauríem arribat fins aquí. Creiem que el públic no ha canviat massa. Seguim treballant per a famílies, escoles, associacions, moviments de lleure... Potser sí que hem notat que una part del públic va guanyant en consciència. Hi ha famílies que cada vegada filen més prim a l'hora de decidir quins espectacles volen oferir als seus fills i filles i quins no. Els nens i nenes són ben semblants als de fa 20 anys. La nostra manera de comunicar-nos amb ells segueix sent a través de la música i del contingut de les nostres cançons. La nostra evolució és un viatge que neix a les places i carrers i va cap a dins dels teatres, tot i que no hem deixat mai de treballar al carrer. Vam començar utilitzant la música com un mitjà per dinamitzar al públic, però aquesta música ha anat esdevenint cada cop més la finalitat, el centre dels nostres espectacles. Però ens agrada pensar que aquesta música continua generant alguna cosa en el públic. Pel que fa a la comunicació amb els adults, les xarxes socials han esdevingut una eina de relació que valorem positivament i que ajuda a contactar-nos i a donar-nos a conèixer més enllà de l'escenari.

-Per què aquesta col·laboració amb els Xirriquiteula?, què és el que us agrada d'aquesta companyia?
Per fer el pas del carrer als teatres vam veure necessari deixar-nos ajudar per algú que ja conegués uns llenguatges molt poc explorats per La tresca fins aquell moment: direcció artística, il·luminació, escenografia, vestuari... Xirriquiteula era una companyia que teníem a tocar. Anys abans de fer aquest espectacle ja els vam encarregar la confecció dels nostres vestits d'abella. Ens agradàvem i vam tenir ganes de fer una cosa plegats. Dels Xirriquiteula ens agraden els seus espectacles, la bellesa de la seva proposta artística, les seves idees, la seva autenticitat, les persones que la formen...

-Us atrau molt col·laborar amb altres artistes: el passat circuit vam poder gaudir de la vostra feina amb Teatre al detall a L'Endrapasomnis?
Hem passat per diferents etapes. Els primers 10 anys van ser de poques col·laboracions, de treballar molt sobretot de cara al grup. En canvi, els darrers 10 han estat d'obertura i col·laboracions. Del Per un instant a La nena dels pardals passant per L'Endrapasomnis. No ha estat premeditat. Ha succeït així i ens hem sentit a gust. Totes aquestes col·laboracions han donat uns fruits que han superat les nostres expectatives. El creixement del grup va lligat a aquesta obertura i a aquestes ganes de compartir i de barrejar-nos.

-Com heu seleccionat el material que presenteu a Per un instant? i com heu treballat amb els Xirriquiteula la posada en escena?
Les cançons de Per un instant són les que, en el moment de donar-li contingut a l'espectacle, més ens definien, teníem ganes de cantar o crèiem que millor podrien funcionar en un format que fins llavors havíem explorat molt poques vegades, el de concert. Cançons que sovint no cantàvem en directe perquè no encaixaven en el format d'un espectacle d'animació al carrer. Xirriquiteula signa la direcció, la il·luminació, l'escenografia, el vestuari. Nosaltres fem de nosaltres mateixos i estem els tres sols a l'escenari. La veritat és que és un concert força autobiogràfic, que parla de La tresca però embolcallat de la poesia i de la bellesa a què Xirriquiteula ens té acostumats.

- A on us veieu d'aquí a 20 anys, el 2040?
Uff! 20 anys més! No en tenim ni idea ni ens atrevim a predir-ho. Som d'anar partit a partit. Si hi hem d'arribar, ja hi arribarem!

Compartir