Sí, a l'escenari es mengen potitos. I sí, tot apunta que estan bons. I fins aquí us podem explicar. No us direm ni amb què estan fets aquests potitos, ni perquè se'ls mengen a l'escenari ni si és que els quatre actors que es passejaven pel CC Parc Sandaru tenien gana... Encara que la veritat és que, segurament sense els potitos, els quatre protagonistes d'aquesta història serien uns morts de fam com ho són molts dels treballadors que veuen com la seva feina (i el seu sou) perilla a causa d'un Expedient de Regulació d'Ocupació, el tan temut ERO.

I d'això parla Fairfly, l'obra que la companyia La Calòrica ha presentat al nostre circuit després d'una exitosa gira de dos anys i d'atresorar uns quants premis i molts aplaudiments dels espectadors. Parla d'això, de la duresa de selva laboral i de les moltes mentides que amaga l'emprenedoria, però també de com, de vegades, amb el pas dels anys arribem a trair ideals, somnis i amistats; i de com de difícil arriba a ser treballar en equip i com de complicat és mantenir l'equip unit en el moment en què comencen els problemes.

De tot això i de molt més parla Fairfly i a pesar que el que diu pot arribar a fer mal perquè ens pot recordar a moltes coses viscudes (i patides) el que aconsegueix és que als espectadors se'ls instal·li un somriure en la cara que es nega a abandonar-los fins que l'obra arriba al final. I, fins i tot, a vegades (com va passar en el Parc Sandaru) més enllà: i és que, una vegada acabada l'obra, els quatre actors van tornar a l'escenari per a contestar les preguntes que els espectadors van voler fer-los. I van ser unes quantes. I molt variades. I és gràcies a les preguntes (i sobretot a les respostes) que sabem que durant l'obra el que mengen són potitos; i, fins i tot, podríem dir-vos  de quin sabor... però no ho farem. I serà per descobrir-ho (i per moltes altres raons més interesants i divertides) que no tindreu més remei que anar a veure Fairfly.