Comunicar-se amb els nadons no és fàcil. Sobretot si vols fer-ho des d’un escenari. Ho saben bé Berta Ros i Gisela Juanet, l’equip creador de Cinemúsica, espectacle amb el qual van voler continuar l’èxit aconseguit amb el seu anterior, Pintamúsica. Com? Amb música i cinema, però no un cinema qualsevol, no; el cinema que van fer els pioners, aquell en blanc i negre que no sabia de paraules. Com els nadons.

-Per què vau decidir utilitzar el cinema dels pioners?
Ens agrada crear espectacles per a la primera infància a partir de diferents llenguatges artístics, buscar complicitats entre ells, jugar-hi... Un dia en una conversa amb famílies després de veure Pintamúsica, ens van explicar que a l'escola bressol dels seus fills els posaven cinema en blanc i negre i que als infants els encantava (Moviments grans dels personatges, música curiosa enllaçada amb el moviment,...). I vam decidir començar a investigar... fins a estrenar Cinemúsica.

-I com el feu casar amb els jocs musicals?
El cinema en blanc i negre té una gran complicitat amb la música, de fet és essencial perquè cada escena transmeti a l'espectador allò que el cineasta volia. En el cinema mut, la música pren molta importància i es converteix en un importantíssim mitjà d'expressió. Així, cada música té un alt contingut descriptiu que ajuda a donar significat al discurs narratiu de cada escena (clar de lluna, el matí de Peer Gynt...). En definitiva, vam veure de seguida que cinema en blanc i negre i música anaven de la mà i per aquest motiu vàrem decidir investigar i fer un petit homenatge als pioners del setè art.

-Com s'ha de treballar un espectacle per arribar als nadons?
A nosaltres ens agrada fer-ho des de la sensibilitat, l'honestedat i el joc de combinar diferents llenguatges artístics. Els nadons són persones amb una alta percepció de què passa al seu voltant, esponges emocionals, sensorials i creatives. Creiem fermament en els llenguatges artístics com a eina pel seu creixement personal i ens agrada poder acompanyar-los a ells i a les seves famílies a través dels espectacles que creem. Captar l'atenció dels nadons no és fàcil però el més important és mantenir-la durant tot l'espectacle. Intentem que els espectacles siguin propers a ells, buscant sempre la naturalitat i la proximitat en tot moment.

-Quins són els estímuls a què millor responen?
Cada infant és únic i cada un d'ells respon de forma diferent a una mateixa situació. Treballem des de les arts escèniques inclusives; entenem que cada persona té percepcions diferents a partir d'un mateix estímul, i ens encanta sorprendre'ns en cada actuació veient reaccions que no esperem. L'espontaneïtat és una de les virtuts del públic a qui ens dirigim i de la que aprenem en cada funció que realitzem.

-Fins a on entenen la història o què és el que entenen de la història?
En aquest cas, Cinemúsica, és una història d'històries. Cada escena que es projecta del cinema la podem relacionar amb qualsevol escena quotidiana dels infants del seu dia a dia (dormir, menjar, moure's, abraçar, jugar, fer una trapelleria...). Més que explicar una història el què volem és transmetre sensacions, emocions i el plaer de gaudir dels sentits mirant, escoltant i tocant.

-Com aconseguir interessar també als pares?
Si treballes amb sensibilitat i honestedat, l'adult pràcticament sempre ho percep. Els adults que acompanyen als infants en aquests espectacles/experiències sensorials sovint estan vivint una muntanya emocional constant i un aprenentatge continuat sense fre. L'objectiu és poder compartir una mateixa experiència (infants i adults) des de la tranquil·litat i l'amor cap al món artístic i creatiu.

-Quina relació té Cinemúsica amb Pintamúsica?
Cinemúsica no existiria sense Pintamúsica. Pintamúsica neix a partir d'una idea abstracta de comunicar-nos amb els nostres petits a partir de la música i el dibuix. Mirem de posar-hi les bases (La Lorena Lliró, Berta Ros i Gisela Juanet) i després d'un temps d'investigació i de procés creatiu sorgeix Pintamúsica. Un espectacle que neix amb la idea de fer 6 funcions al CCCB i que en 5 anys n'ha fet 350 i actualment comença gira internacional. Un regal per a tot l'equip. I tothom ens deia que havíem de fer un altre espectacle. I no ens venia d'on partir... fins al dia que una família ens va parlar del cinema en blanc i negre que els seus fills veien a l'escola bressol. Va sorgir un fil d'on estirar...

-Quina importància té que els nadons accedeixin als escenaris en la seva formació sensorial?
Les arts escèniques són una eina potent de desenvolupament emocional i sensorial que cal treballar perquè en totes les etapes formatives dels infants hi siguin presents. En un món cada vegada més canviant i globalitzat, cal desenvolupar la creativitat i la sensibilitat per formar persones crítiques amb capacitats d'adaptació i felices. Estem convençudes que l'art és un molt bon aliat en l'acompanyament del desenvolupament de l'infant i nosaltres des del teatre i la música (i tots els llenguatges artístics) mirem d'aportar el nostre gra de sorra per promoure-ho.