Els Numen (o les muses, si és que preferiu la seva versió femenina) han estat aclaparadorament generosos amb Mélodie Gimard... I estant-ho amb ella, també amb tots nosaltres, perquè li han inspirat una música bella, de sonoritats extraordinàries, que commou i fa viatjar, que fa oblidar el fred dels termòmetres i desglaça les penes de qualsevol cor encongit, que aquests dies tots ho estan una mica.

Mélodie Gimard, compositora i pianista, pianista i compositora, viatja en les seves melodies pel duende flamenc i el son del Malecón havanero; passa dels tientos a la milonga; i, malgrat respirar jondo, és tan lliure com ho seria si s'embarqués en una jam de jazz. Gimard al piano (piano flamenc, sí) i acompanyada de la trompeta de Carlos Sarduy, el violoncel de Martín Meléndez, la percussió de Pablo Gómez i la veu meravellosa d'Anna Colom (a qui el passat circuit vam tenir com a solista i ara és un instrument més en la banda de Gimard) va oferir al CC Cotxeres Borrell un concert d'aquells que es recorden i es recomanen, d'aquells que paga la pena no haver-se perdut.

Que els seus Numen la continuïn protegint i encaminant, que els seus Numen continuïn sent generosos amb Mélodie Gimard perquè el públic enamorat de la música, de la bona música, serà així una mica més feliç...