Es va tancar a casa un hivern i va escriure set històries. "Sobre viatges, sobre relacions familiars, amb la parella, amb els amics... sobre tot allò que ens rodeja en el dia a dia". Set històries que, després, Enric Ases va treballar des de l'escenari, amb el gest i la paraula, per convertir-les en Trajectes llargs per a embarcacions petites, l'espectacle que va estrenar el 2016 (el seu primer muntatge en solitari malgrat que la seva carrera hagi estat llarga) i que ara puja als escenaris del Barcelona Districte Cultural.

"Són històries quotidianes portades al terreny de la tragicomèdia", explica Enric Ases que admet que volia explicar que "l'existència està feta de petits moments que no per habituals deixen de tenir una lectura sorprenent. Són petites sorpreses del dia a dia, que fan que contínuament estiguem rodejats de situacions còmiques o extraordinàries". Aquestes són les que ell tradueix en teatre, experiències que en molts casos (no vol explicar en quins) són autobiogràfiques. "Practico una sort d'autoficció", reconeix.

Les històries de Trajectes llargs per a embarcacions petites practiquen una mena "d'èpica del ridícul... Som petits, ridículs de vegades, però això ho explico des d'un punt de vista heroic", apunta Ases que és amb aquesta contradicció que aconsegueix el tot de tragicomèdia, l'apunt d'humor que aconsegueix despertar el somriure de l'espectador. "Però que ningú es confongui: no faig stand-up-comedy; no explico acudits; són petites obres de teatre que obliguen a l'actor a transitar per diverses emocions, i que explico directament al públic, quasi sense escenografia ni vestuari".

I és que l'Enric Ases en certa manera vol reivindicar el paper de l'actor que només necessita la veu, el gest i una història per poder arribar al públic. "És un espectacle senzill, un espectacle sobre la senzillesa", afegeix l'actor que és aquest home que fa un llarg trajecte, "perquè la vida ho és", en una embarcació petita, "lluitant contra les tempestes".