Tenien ganes de tocar juntes. I es van posar mans a les cordes. Perquè elles són cinc: quatre cordes i una veu. I juntes han treballat músiques d'arrel a les quals han dotat de noves sonoritats: les de les seves cordes. I les de la seva veu.

-Expliqueu-nos la gènesi d'UNA, cordes i veu i el motiu d'aquest nom tan peculiar? I també el perquè del nom del vostre primer disc, UNA y el universo?

UNA va començar fa 5 anys... Ens volíem trobar per fer arranjaments de corda de cançons que ens agradaven i per compartir la música com a expressió. Perquè som molt amigues però mai ens havíem trobat per fer música totes juntes.

El nom va venir molt de temps després. Trobem que té molts significats i moltes interpretacions. Per nosaltres representa la recerca d'una sonoritat compacta dins del grup, sonar com una sola cosa, fent èmfasi en la individualitat; com una mà que realitza una acció: amb els cinc dits i col·laborant-hi tots. I a més a més, la mateixa sonoritat de la paraula UNA, de la seva grafia i del seu significat d'unió, d'agrupar...

Hi ha un llibre d'Ernesto Sábato que es diu Uno y el universo, i el vam parafrasejar perquè el trobem poètic i misteriós...

Al disc vàrem posar: "La palabra universo viene del latín universus: unus (uno, una) y versus (girado o convertido). Es decir, uno y todo lo que lo rodea. Universo incluye así un punto donde todo se une y gira.

-Per què un grup només de dones i per què només amb instruments de corda?

I perquè no? Segurament, si fos un grup només d'homes, no ens faríeu aquesta pregunta... Creiem que és molt important amplificar les preguntes en vers la qüestió de gènere... Visibilitzar aquest tipus de funcionament també és exigir la igualtat i reivindicar la diferència.

I sobre per què un grup de corda, ens agradava la idea de fer un quartet de corda i veu, percussió i alguna guitarra, però essencialment quartet... a més a més són els instruments que toquem. Ha sigut un repte musical "vestir" aquestes cançons amb aquesta formació.

-Recupereu músiques d'arrel, amb quins criteris ho feu i com és l'adaptació per a una formació de cordes i veu? Per què Alfonsina y el mar? Per què Chico Buarque?

-Fem les cançons que ens agraden i moltes són del folklore de Llatinoamèrica. Tenen una riquesa poètica i musical que ens encanta. Els criteris van canviant segon la peça, de com volem enriquir el repertori o perquè alguna lletra o harmonia ens impacta. A vegades també ens arriben arranjaments de col·laboradors que ens encaixen... Aquest ha sigut el cas d'Alfonsina: ens van fer un arranjament preciós. I en el cas de Chico Buarque és perquè Valsinha té una melodia molt lírica i expressiva i que dóna molt joc a la corda. Construçao ha sigut una aproximació més descriptiva, aprofitant la màgia de la lletra. Cada cançó té la seva pròpia raó.

-També aposteu per noves composicions, expliqueu-nos com són i com les treballeu?

Sempre ha estat un horitzó fer composicions pròpies... això serà un nou disc! De moment hi ha alguna composició de la Lluna; ella ho ha portat a l'assaig i hem variat alguna cosa... però la base la portava ella. Aquesta nova etapa crec que serà diferent, tenim moltes ganes d'arranjar i crear juntes, aprofitant afinitats i diferències...

-Deixeu espai per a la improvisació als vostres concerts?

Hi ha algun moment. Potser també serà un horitzó a ampliar... Qui ho sap?