Barcelona Cultura

Octubre-novembre-desembre 2019

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

La memòria d'un barri feta cançó

20/06/2019
Art i part
Els veïns i veïnes que participen a ART i PART Gòtic assajen l'espectacle de teatre musical comunitari 'Pati de veïnes'

Un noi es passeja vestit de mariner. De blanc amb el mocador nuat com el duien els italians quan atracaven amb els seus vaixells al Port de Barcelona. I encara que ha plogut molt des d'aquells dies, el suposat italià llueix prou per despertar un cor de veus que canten: "Era hermoso y rubio como la cerveza, el pecho tatuado con un corazón, en su voz amarga, había la tristesa, doliente y cansada del acordeón...". Sí: és Tatuaje, la cançó que als anys 40 va popularitzar Concha Piquer.

I és que estem de visita en un dels assajos de Pati de Veïnes, la creació comunitària del programa ART i PART al barri del Gòtic, un espectacle que els veïns i veïnes (acompanyats per la cantautora i directora Sílvia Comes, el pianista Pau Baiges i la dramaturga i novel·lista Begoña García Carterón) han decidit convertir en teatre musical per denunciar el procés de gentrificació que viu el barri a partir d'un exercici de reivindicació de la memòria. I qui recorda és l'Esperança, una veïna del Gòtic, malalta d'Alzheimer a qui només li han quedat clavades en la memòria les cançons que sonaven als seus carrers i places dècada rere dècada: Tatuaje, però també Ay pena, penita, pena, Al vent, Libertad sin ira, La chica ye-ye o Hechicera gitana.

I sobre aquest ordit, la Sílvia, la Begoña, el Pau i els veïns i veïnes han anat teixint els records sobre com era el Gòtic abans i com és ara, records que -com li passa a l'Esperança- tenen en les cançons el seu millor detonant per fer-nos viatjar des dels anys grisos del franquisme a l'explosió de la transició i la màgia de les Olimpíades, encara que, amb el temps, els veïns hagin vist tot el truc que aquella màgia del 92 amagava: "També vam contraure un deute", explica Sílvia Comes, cantautora i directora de l'espectacle que ha treballat a partir de la dramatúrgia de Begoña García Carterón ha construït amb les anècdotes i els records que els veïns i veïnes li han explicat.

"Repassem moltes cançons al llarg de l'espectacle i acabem amb una que jo he composat, una denúncia amable del que està passant al barri", diu Comes, que vol reivindicar "els valors de la convivència i del respecte" i criticar "l'artificialitat que respira el Gòtic, malgrat que si rasques et trobes als veïns que han aconseguit quedar-se i no marxar".

El mariner continua passejant amunt i avall. Unes prostitutes criden la seva atenció. Però ell busca la mirada d'unes noietes del barri. I sona la sirena del vaixell. I ell ha de marxar. I el temps passa i passarà... I en el nostre Pati de Veïnes continuaran explicant-no per allò que tot sembla en vendas tot allò que passi...

Voleu saber més coses del Gòtic i d'aquest Pati de Veïnes que avui hem visitat? Us esperem el 4 de juliol a La Bonne (18h). I recordeu fer la vostra reserva d'entrades a info@fundaciosetba.org

Compartir