Sembla que l'amor s'hagi d'explicar amb paraules molt grans, molt sonores fins i tot sorolloses. Paraules altisonants, pomposes, ampul·loses, inflades. Però no cal. No les necessita. La poesia de l'amor s'escriu moltes vegades amb gestos minúsculs de tan petits, mirades tímides, moviments suaus i apropaments delicats. La poesia de l'amor s'escriu amb els jocs de la llum i les entremaliadures de les ombres. I així és com l'explica Zero en Conducta, una companyia de teatre físic i d'objectes capaç de dir sense paraules allò que moltes vegades sembla que és impossible de dir.

Zero en Conducta només són dos, però dalt de l'escenari expliquen les històries amb moltes veus (malgrat que sense ni una paraula) perquè són capaços de convertir una llum i unes mans enfundades en uns guants blancs en un escriptor amb moltes coses a escriure o una petita piloteta, quatre dits i unes mitenes negres en un petit personatge capaç de seduir a la més tímida i dolça de les donzelles acaronant-la en els braços, en les cames, en el coll...

Zero en Conducta treballa el cos fins a practicar un mim que entronca amb la dansa, juga amb el gest fins a despertar el somni o la rialla de grans i petits, busseja en les llums i les ombres per fer de qualsevol objecte inanimat algú amb ànima i història. Tot això està en Allegro ma non troppo, l'espectacle amb què ha triomfat als Lluïsos d'Horta i que passegen per diferents escenaris d'aquest cinquè circuit; i tot això estava també en La dernière danse de Brigitte, l'espectacle que van presentar en el nostre primer circuit i que van recordar a Lluïsos en els bisos. Petits gestos amb grans significats.