És una dona. I és feminista. I les seves cançons parlen de ser dona. I parlen de feminisme. És una dona amb formació en música clàssica, però que quan compon escriu en clau d'un rap que s'ha fusionat amb molts altres estils: tots els que li agraden, tots els que escolta... Joina és una dona rodejada de dones i de cançons, una dona amb moltes Companyes.

-Per què vas decidir enregistrar el teu primer disc i perquè dedicar-lo a les teves Companyes?
El disc de Companyes neix d'una forma molt espontània. Estava en un moment que tenia una forta necessitat d'expressar-me, d'escriure lletres que parlessin del que estava vivint, del que em qüestionava. Volia tenir una veu pròpia, com a dona, i ho vaig fer sense pensar-m'ho gaire. En aquell moment em sentia amb moltes inquietuds en relació amb el paper que ocupem les dones en aquesta societat, la nostra lluita i tot allò que ens uneix i ens pot ajudar a fer-nos més fortes. D'aquí el nom de Companyes. És un disc amb unes lletres que parlen de mi però penso que, darrere d'aquestes, hi ha també la veu de moltes altres dones.
També perquè ha sigut un disc molt col·lectiu en el qual he rebut molt de suport de les meves companyes.

-És un disc feminista? Consideres que és necessària la reivindicació dels rets de les dones? Consideres que la jove generació (la teva) afronta aquesta lluita amb ganes?
Si, és un disc en clau feminista perquè jo ho sóc i ja això es veu impregnat en les meves cançons. Vivim en una societat desigual en molts sentits i el feminisme és un dels canals de lluita per reivindicar els nostres drets, i el nostre reconeixement com a dones. Penso que és urgent agafar consciència feminista, vinculada a la consciència de classe perquè la humanitat avanci i ens puguem començar a tractar com a persones.
La jove generació estem creixent amb la paraula feminisme molt més a l'abast. Crec que és la nostra responsabilitat omplir-la de contingut amb solidesa, reflexió i consciència real.

- El teu estil és molt fusionat... Com has arribat a reunir rap, jazz, funk i electrònica en les teves composicions?
Les cançons de Companyes surten sense plantejar-me gaire el que estava fent. Molt des de l'emoció i les entranyes. Suposo que en elles s'hi veuen reflectides les meves influències musicals, que han sigut molt diverses i per això són un mixt de moltes coses.

-Et trobes més còmode escrivint les cançons o defensant-les als escenaris?
No sabria triar. Són moments i energies molt diferents entre elles. Crec que aquesta dicotomia representa molt bé el que sóc. Mirar endins i escoltar, per després poder mostrar-ho d'una manera espontània i amb el caliu real de la gent que se sent identificada amb allò que he escrit. Aquests dos mons em complementen molt.

-Tens formació en música clàssica, com va ser la teva evolució?
Vaig estudiar piano clàssic a l'Esmuc i allà vaig començar a entrar en contacte amb altres estils i em van sorgir altres interessos. Em vaig adonar que la música és música, i que independentment de les etiquetes, jo volia escriure el que em sortís de dins. I va sortir aquest disc... Lleugerament diferent del que estava estudiant!

-Els temes d'aquest disc van néixer d'una estada a París... ens expliques com recordes aquells dies de creació i que et va impulsar a crear?
Vaig anar a París un estiu per desconnectar i reconnectar. Allà vaig tenir l'espai idoni per parar el ritme frenètic de l'Esmuc i Barcelona, i escoltar què em venia de gust fer. A Saint Denís, el barri on estava, sonava molt hip hop i em va inspirar a connectar amb el sentiment d'arrelament i de cantar des de la necessitat de tenir una veu. Allà es va obrir una porta.