Quan s'explica dalt de l'escenari, Marc Martínez es converteix en Mal Martínez, en record d'una època en què -diu ell- sempre l'acusaven de fer-ho tot malament. I quan és Mal recorda el Raval dels anys 70 i 80, el de la seva infància i la seva adolescència; torna a posar nom a aquells carrers que tantes vegades va trepitjar i a sentir les hòsties que durant aquells anys va rebre. I ho explica. Amb humor. Molt humor. I també amb unes quantes cançons.

Però també hi ha estones en què Marc Martínez s'explica sense convertir-se en Mal, precisament per tractar de fer comprendre a qui l'escolta les raons per les quals Mal ha acabat per pujar  a un escenari. I per justificar la presència de Mal, Marc repassa la seva carrera: la d'un noi del Raval que va triomfar a TV3 quan els serials del migdia de l'autonòmica catalana paralitzaven la ciutat, que va presentar un programa de televisió des de la platja de Sitges, que va aconseguir fama i popularitat quan encara era molt jove; la d'un actor que ha fet teatre i l'ha dirigit, que va ser dels primers a portar a la cartellera de Barcelona el concepte 'teatre social' i que acaba de triomfar amb el Conillet que li ha regalat a Clara Segura. Marc recorda tots els cops de timó que ha fet al llarg de més de tres dècades de carrera, els cops de timó que l'han fet l'artista que ara és i que han acabat per despertar en ell la necessitat de buidar-se a l'escenari convertit en el seu alter ego, en Mal. 

Generós, durant la primera edició del Barcelona Districte Cultural, la passada primavera, Marc Martínez es va explicar davant de la gent de teatre dels Lluïsos d'Horta, l'escenari on el diumenge vinent presentarà Mal Martínez. Humor i hòsties. Va narrar davant d'aquests actors, que potser voldrien ser professionals, les misèries i les bondats de la professió. "Hi ha molt poca gent que es pugui guanyar la vida fent teatre", els va confessar. Però l'actor, que va recordar que, arribat un moment de la seva carrera, va decidir renunciar a molts papers que li haurien donat molts diners però que no li agradaven, va demostrar tanta passió per l'ofici durant la seva xerrada de prop de dues hores que la seva audiència, segurament, va sortir amb més ganes de fer teatre que les que tenia quan havia entrat.

"Cada matí, quan m'aixeco, em prenc un cafè i em poso a pensar en com fer cultura", va admetre Marc Martínez  la seva passió apassionadament. Malgrat les hòsties. I gràcies a l'humor.