Són bruixes? I per què han de ser bruixes? Perquè són dones... Ah! Dones que canten i ballen, que fan conjurs i Akelarres. Dones que riuen i fan riure. Dones que no creuen que ser dona sigui ni un pecat ni un accident. Dones que se senten orgulloses de ser-ho, amb els seus ets i els seus uts, que de tots dos n'hi ha, però orgulloses de la seva feminitat i del seu feminisme. Dones que han decidit recuperar un gènere que no està gaire trepitjat en els nostres escenaris, una mena de cabaret literari per al qual un bon grapat de dones -i també algun home- els ha escrit monòlegs, diàlegs i cançons que fan que el públic es peti de riure, però que també el faran pensar i, amb una mica de sort, replantejar-se els clixés que, a totes i a tots, des de petites i petits, ens han fet creure que hi ha dos sexes, el fort i el dèbil, i que si t'ha tocat formar part del que sempre surt perdent, doncs, mira, mala sort.

The Feliuettes són tres dones i un home -que ho és, encara que assegura tenir la regla i sentir-se els pits una mica pesats- que, encara que no tinguin clar si volen o no volen ser mares, han parit un espectacle que demostra que ens podem riure quasi de tot, de feminazis i marimachos, de copas menstruals, tampons i compreses, de princeses Disney i nens vestits de rosa... però que també han tingut la saviesa de no riure's d'allò que maleida la gràcia que té: les violacions i els maltractaments, les dones assassinades i el vermell de la sang, un color que està massa de moda entre les dones.