A Hamelin no tots van poder sentir el flautista. I els Farrés Brothers s'han proposat que això no els passi al seu escenari. Així que al seu Hamelín tothom, sords i oients, rebran la mateixa informació i en les mateixes condicions, tindran el mateix accés a la història. Per aconseguir-ho han introduït el llenguatge de signes a la seva dramatúrgia fent que un dels personatges, una nena sorda, l'utilitzi per comunicar-se. Aquí ens ho expliquen:

- Per què vau decidir donar-li la volta al clàssic d'El flautista? Primer va ser el conte o la voluntat de parlar sobre les persones sordes?
Sovint hem fet actuacions que s'han adaptat per a espectadors sords a on la presència d'un intèrpret de llengua de signes a una banda de l'escenari obliga als espectadors sords a mirar sempre a l'intèrpret. Volíem fer un espectacle en el qual les persones sordes i les oients poguessin mirar al mateix lloc.
El conte del Flautista d'Hamelín ens anava molt bé per incorporar a la història un personatge sord.

- Com heu introduït el llenguatge de signes a l'espectacle? Com us ha obligat a treballar?
Doncs el personatge de la Clara, que és sorda, tot l'espectacle parla amb llengua de signes. I el personatge del Bruno parla bimodal, combina la llengua de signes amb la llengua oral. La dramatúrgia de l'espectacle està construïda perquè tant els espectadors sords com els oients entenguin el mateix.

-Creieu important fer espectacles per a la canalla que parlin sobre les diferències?
Molt! A vegades algú ens ha dit si aquest espectacle està pensat per a persones sordes. I sempre els responem que està pensat per a tothom! Les criatures han de veure que les persones sordes i les oients poden conviure amb tota naturalitat.

-Trastos, gestos, actors, paraules, ninots, músiques i silencis... Com els feu conviure a sobre de l'escenari?
Doncs cada element té la seva funció, cada element és una eina diferent i la suma de tots ells serveix per explicar la història.

-Treballeu amb l'actriu Olalla Moreno, com va ser la trobada? Té cada cop més pes la interpretació en els vostres espectacles?
Quan vam tenir clar que posaríem en escena aquesta història, ens calia una actriu que dominés la llengua de signes. Sabíem que l'Olalla l'havia estudiat, li vam fer la proposta i s'hi va apuntar. I des d'aquell dia ja portem moltes funcions d'El Silenci d'Hamelín.

-Treballeu tant per a menuts com per a adults, us plantegeu els espectacles d'igual manera per a un públic o un altre?
Absolutament igual, amb el mateix rigor. Tant els menuts com els adults es mereixen que els expliquin històries ben elaborades, viure propostes culturals de qualitat i ser tractats amb el màxim de respecte.