Memòria històrica, violència de gènere, el nostre sistema educatiu, les misèries del nostre dia a dia... Teatre per a la reflexió en la nostra sisena programació, sí; però no us equivoqueu perquè pensar no té perquè ser ni avorrit ni trist i podem reflexionar mentre ens aguantem el riure o riure mentre aparquem la reflexió per a cinc minuts més tard.

Però no sempre és així, de vegades toca posar-se seriós. I ho farem amb els dos espectacles (d’estètiques i llenguatges molt diferents encara que una denúncia comuna) que us presentarem sobre la violència masclista (Només una vegada, de Marta Buchaca; i 3,2,1...zero de La Jarra Azul) ni tampoc amb el que s’enfronta amb el nostre passat més vergonyant: Rastres_Argelers, en el qual Aina Huguet (autora, directora i coprotagonista) ens apropa al que va passar al camp de concentració d’Argeles al final de la Guerra Civil espanyola, quan érem nosaltres els que fugíem d’una guerra fratricida i devastadora.

La nostra programació amaga també el nom de tres joves companyies (malgrat que algunes ja són veteranes) que han remogut els escenaris en els darrers anys amb les seves temàtiques i estètiques però també amb el seu sentit de l’humor: retornen José y sus hermanas amb Arma de construcción massiva (després d’haver-nos presentat la passada primavera Los bancos regalan sandwicheras y chorizos) i debuten La Calòrica (amb Fairfly, una comèdia súper premiada sobre el mercat de treball i l’emprenedoria) i Les Antonietes. amb Mambo, una altra comèdia sobre la incomunicació en la parella.

I, a més,  també us hem preparat unes Píndoles que acabaran amb tots els vostres mals: una funció amb tres obres de teatre breus (només 15 minuts) que tindran lloc en espais poc habituals dels nostres equipaments.

No direu que no teniu a on escollir!!!