Diu Vero Cendoya que tenen un humor semblant. Que Natza Farré i ella són amigues des de fa anys. I que aquestes dues van ser les raons que la van impulsar a treballar sobre un text de Natza Farré quan va decidir donar-se un respir de la dansa i provar sort en el teatre. Vero Cendoya acabava d'estrenar La partida, una coreografia inspirada en el futbol que li havia reportat aplaudiments i benes crítiques, "i no volia que les comparacions fossin possibles, per això em venia de gust treballar a partir d'un text i fer-lo amb actrius", explica. I aquí va ser on va aparèixer Natza Farré i un text, IF (L'últim desig) que "parla dels desitjos, els que teníem durant la infància, s'hagin complert o no, i els que tenim a l'edat adulta" i que ho fa a partir d'un moment que pot ser transcendent en la vida de tres germanes: la mort de la seva mare, qui ha demanat ser enterrada en la parcel·la del càmping on vivia.

"La peça destil·la un sentit de l'humor més ben negre, fosc i també feminista, perquè nosaltres ho som; IF parla de dones i ho fa des de l'humor, encara que tracti temes complexos", explica la directora que va decidir defensar la peça des de l'escenari al costat d'altres dues intèrprets: Alba Florejachs i Glòria Sirvent. Elles dos i la mateixa Vero encarnen a aquestes tres germanes en tan complexa situació i les defensen no tan sols a través de la paraula sinó també del moviment. "Em venia de gust experimentar amb la paraula moguda que ve a ser com si portéssim la fisicalitat habitual que usem mentre a l'extrem", apunta.

"Volia afegir una capa més al meu treball", explica Vero Cendoya la seva necessitat d'enfrontar-se a una obra de text quan ja havia aconseguit una reputació important com a coreògrafa. "i m'interessava provar la immediatesa de comprensió que la paraula et concedeix i que et permet situar molt més ràpidament a la teva. Espectador en el context adequat". En aquesta ocasió en una història d'enterradores i desitjos.