Quan somiem tot sembla possible: recórrer el món sense sortir del llit, atalaiar miracles amb les mans ben agafades del nostre cobrellit o perseguir la nostra fantasia a lloms d'un coixí endormiscat. Quan arriba la son, quan aconseguim adormir-nos, els somnis no es fan esperar per introduir-nos en un món on la imaginació ens permetrà compartir aventures amb reis i amb reines, amb princeses i amb la seva cort somiada, encara que també amb un exèrcit d'amagats malsons. Només que hi ha vegades en què la son es nega a visitar-nos perquè no ha aconseguit vèncer al seu gran i imbatible enemic: l'insomni. I com aquest és un mal que, com en els somnis, tampoc fa diferències entre reis i plebeus, ha empresonat en les seves xarxes a la princesa Dormissona, la filla dels monarques del País de la Bona Son. Així que el malson està en safata: com pot ser que en un país de somni a on tothom dorm,  la princesa estigui condemnada a penar totes les nits desperta?

Aquest és el punt de partida de L'Endrapasomnis, el conte que va escriure Michael Ende (qui també va signar La història interminable o Momo) i que han pujat als escenaris del Barcelona Districte Cultural la companyia Teatre al detall en una posada en escena que ajuda grans i petits a somiar desperts, perquè han aconseguit inventar-se, amb l'única ajuda de dos llits i algunes teles, un món en el qual, com en el dels somnis o en el dels contes, tot sembla possible: viatjar amb vaixell a lloms del teu llit, atalaiar miracles i perseguir la fantasia. Si Michael Ende la va deixar volar quan va inventar el conte, Teatre al detall ha sabut atrapar-la en totes i cadascuna de les escenes del seu muntatge.

Així que us ho podem prometre: ningú s'adormirà en L'Endrapasomnis.