Músiques de les dues bandes de l'Atlàntic. Músiques que han anat, han tornat i una altra vegada han vingut. Músiques que, durant segles i segles, s'han barrejat, s'han influït, s'han maridat, s'han fusionat... I que ara tornen a barrejar-se, a donar-se la mà, a embolcallar-se una amb l'altra a la Cayana d'Anna Colom, una cantant que durant els seus anys a l'Escola Superior de Música de Catalunya. (Esmuc), a més de fer-se amiga i aliada de Rosalia, va investigar sobre aquesta fusió i ara la passeja pels escenaris del Barcelona Districte Cultural amb una banda d'excepció.

Anna Colom va arribar al Centre Cívic Cotxeres Borrell després d'haver triomfat fa pocs dies al Centre Cívic Besòs. I la fama la precedia perquè es va trobar una platea plena i amb moltes ganes de gaudir de la seva fusió. La cantant, que va estar acompanyada de la guitarra d'Exequiel Corla, el baix de Nene Maya i el ball de Miranda Alfonso, va anar regalant cançons al seu públic: una guajira, unes bulerías, una nana... que va brodar amb una veu de vellut que sap perdre's i retrobar-se els camins del flamenc per casar melodies d'aquí i d'allà, per posar a festejar la poesia del nostre sud amb els ritmes llunyans arribats de més enllà del mar.

I si la seva veu és preciosa, si la fusió de músiques et fa pensar que fa anys que són inseparables, la Cayana d'Anna Colom acaba d'enamorar-te per l'energia i la passió que la cantaora hi posa... Tanta que desborda i es contagia. Tanta que va apassionar el públic que s'hi havia reunit. Que la festa continuï!