Carlo Mô apareix carregant un mur a l’esquena... i sense un objectiu aparent. Però tot canvia quan, al seu pas, vol anar carregant tot el que troba, amb l’estranya i única inutilitat d’emmagatzemar-ho tot perquè... si menys és més... quant més serà més?!

El clown Mô viatja des del més primari al més poètic, recolzat sempre en les coses més simples i en el seu particular instint de supervivència a YouGur, un espectacle d’humor gestual, dirigit per Leandre Ribera i pensat per a tota mena de públic a partir de 4 anys.

Ja va sent hora que algú faci la versió en femení dels anomenats números clàssics dels espectacles de pallassos. Com canvien i quin significat prenen quan els interpreten dues pallasses en compte de dos pallassos?

Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades entrades clàssiques, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. D’una banda, i com a pallassa Augusta, la Pepa Plana; de l’altra, en el rol de pallassa Blanca, la Clara del Ruste.

Poubelle és una bossa d’escombraries que sempre somiava que volia ser una estrella, però com podia evitar el destí de les coses? Una bossa d’escombraries és i sempre serà una bossa d’escombraries. Poubelle accepta el seu destí en aquesta tragicomèdia molt còmica i poc tràgica sense llençar la tovallola, perquè sap que, a la vida, si perds el tren, sempre et podrà recollir el proper camió de les escombraries.

Un espectacle de titelles, dansa i mim que ens demostrarà que hi ha bellesa, fins i tot a les escombraries.

Fitxa artística

Laia Santanach ens presenta un solo enèrgic i dinàmic. Ballant Ballàvem és una invitació a jugar en el món d’improvisació de l’artista, una obra poètica, dinàmica i explosiva.

A Ballant Ballàvem el joc visual el faran paraules en moviment, expressions dansades, i sensacions i estats composts. Aquesta és una obra que expressa el paral·lelisme entre l’elecció del gest i el seu significat aparent, on cada paraula il·lustra un moviment.

Estrenada al Sismògraf 2017, la peça va rebre el premi a millor interpretació al festival 15m2 l’any 2023.

A Tímid, el creador i ballarí Magí Serra posa atenció en aquells moments de trànsit i espera en espais públics. Situacions del dia a dia d’una persona que s’han convertit en impersonals, de desconnexió, de buidor.

Una peça de dansa que utilitza la subtilesa com un mecanisme útil per transgredir les normes o convencions de com estar en l’espai públic. Variant l’angle de gestos comuns com estar dret o assegut, s’obre la possibilitat d’estar d’una altra forma a l’espai, una forma pròpia. Per tal que pugui aflorar la personalitat d’un mateix.

De petits, ens pregunten “Què vols ser quan siguis gran?” i esperen que diguem metge, professora, futbolista… Bé, ara potser youtuber, però on té cabuda algú que vol escombrar sostres? Molt probablement a Sòmion, la ciutat dels oficis impossibles.

Us convidem a viatjar a una ciutat on tots els oficis són ben peculiars: l’home que posa els carrers, el despertaire, la mestra de cant d’ocells, el pintor de fulles d’arbre, la cosidora de cors trencats…

Espectacle recomanat per a més de 4 anys.

Fitxa artística

El grup 2princesesbarbudes ens porta el seu cinquè espectacle al circuit, un xou que dediquen als insectes! Sí, aquests petits animals que ja habitaven el món abans que nosaltres i, malgrat que ens envoltin, són uns grans desconeguts i els tenim por i fàstic.

Física i circ es fonen amb l’humor per posar en escena aquest espectacle simple i enginyós: una màquina de Rube Goldberg, aquesta que desencadena efectes dominó sorprenents i divertits, es muntarà sobre l’escenari a poc a poc durant l’espectacle. I aquesta és la trama!

Moviments hipnòtics dels malabars amb tubs imantats, pilotes, diàbolos i maces de llum programades al mil·lisegon formen un espectacle basat en les lleis de la física i dut a terme per dos enginyers amb gairebé vint anys de trajectòria escènica. Quan vegis volar els objectes, pensa que el secret està en la física.

Com expliquem el que ens passa, el que vivim i ens fa viure, amb el cos, l’espai i el moviment? Sobre què necessitem parlar per entendre’ns, per cuidar-nos i curar-nos, per començar a obrir espais des d’on pensar un món més nostre, espais on cabre i respirar tranquil·les? Quina ferida ens cal tancar i amb quin llenguatge la cosim? Com retornem al cos, amb el seu cicle, la seva mida i l’espai que ocupa?

Núria Duran és una artista amb una veu captivadora i una presència escènica carismàtica.

El seu estil és un pop electrònic que recorda a Ferran Palau, Dodie o Maria Hein. Les seves lletres, sovint autobiogràfiques i emotives, parlen de temes diversos que van des de l’amor fins a la sexualitat o la seva vida amb autisme.

En els seus directes a Escena l’acompanya el multiinstrumentista Marc Esteve.