Imatge fons capçalera onades escriptori
Imatge fons capçalera onades mòbil

Això no és un simulacre

Declaració d’emergència climàtica de Barcelona

El 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona declara l’emergència climàtica i accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica global que ja estem patint ens porten a actuar de manera urgent i contundent.
Encara hi som a temps. És ara o mai.

Per què declarem l’emergència climàtica

Segons els últims estudis del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, si la temperatura mitjana global de la Terra supera 1,5 ºC d’augment provocaria danys irreversibles per a la nostra supervivència. Si se segueix el ritme actual d’emissions, podem arribar fins als 3 ºC a finals de segle. Cal, doncs, orientar urgentment tot el sistema per deixar a 0 les emissions de carboni el 2050.

Només cinc països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i només vint empreses multinacionals, el 35%. La justícia climàtica significa que qui té més responsabilitat cal que faci més esforços. No es pot carregar més sobre els qui en pateixen les pitjors conseqüències i tenen menys opcions per adaptar-s’hi. Més que mai, necessitem tenir cura de les persones més vulnerables i obligar els que més poden a fer accions transformadores.

Les ciutats tenen bona part de la solució a les seves mans i alhora cal que liderin les principals reivindicacions. L’Ajuntament de Barcelona vol encapçalar aquesta oportunitat per accelerar canvis necessaris i transversals en les nostres maneres de viure. Necessitem la implicació de totes les persones i unir forces amb tots els agents implicats.

Com contribueix Barcelona a les emissions d'efecte hivernacle?

L’activitat quotidiana suposa abocar tones de gasos per la crema directa o indirecta de combustibles fòssils.

  • 5332522

    Activitat dins i fora del port

  • 3413260

    Activitat dins la ciutat

  • 7607832

    Activitat dins i fora de l’aeroport

El canvi climàtic és responsabilitat de tothom

CAL QUE TREBALLEM CONJUNTAMENT

Els governs i les administracions han de posar en marxa mesures efectives en el marc de les seves competències amb responsabilitat i valentia. L’Ajuntament aporta mesures pròpies, però cal que la resta d’administracions també assumeixin les seves responsabilitats. El port i l’aeroport són responsables del 12,86% de les emissions de CO2 assignades a la ciutat i d’una petjada de carboni molt més elevada que l’atribuïble a la ciutat. Tenen, doncs, un paper molt important a l’hora de frenar els efectes que ja estem notant. També el tenen la Generalitat de Catalunya fent complir la Llei catalana de canvi climàtic i l’Estat espanyol, que ha d’aturar la subvenció de combustibles fòssils i promoure decididament el pas a les renovables, entre altres accions urgents.

Les empreses i les organitzacions també han de contribuir-hi contractant productes i serveis respectuosos amb el medi ambient, sobretot energies renovables, i impulsant de forma decidida l’economia circular i la reducció de residus més enllà de les grans declaracions i el màrqueting. Les empreses generadores i comercialitzadores d’energia, així com els sectors del transport, la mobilitat, el consum i l’alimentació hi tenen encara més responsabilitat. En tots els casos, han de contribuir també a fer que els seus treballadors/es consumeixin i es desplacin de manera sostenible. Ja no són opcions, sinó necessitats.

La ciutadania empeny perquè els efectes de les mesures siguin més ràpids amb un canvi cultural que ja està quallant, si fem cas de l’onada de mobilitzacions mundial. Els moviments socials demanen assegurar el futur amb justícia i equitat. L’activisme en la vida quotidiana suposa reivindicar i consumir amb criteris ètics cap a les persones, el medi ambient i la resta d’éssers vius. El debat i les propostes ciutadanes s’han de canalitzar cap als que poden fer transformacions tangibles en benefici de tots.

Accelerem l'acció

Barcelona vol estar a l’altura de l’emergència i donar una resposta contundent que permeti reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle un 50% el 2030 (unes 1.950.000 tones). El repte és molt gran però no actuar és molt més arriscat. Es tracta d’una transició profunda que ja ha començat.