Barcelona i l’Emergència Climàtica

Cal que treballem conjuntament

Aquesta declaració és fruit d’un procés de corresponsabilitat i reflexió conjunta dut a terme amb la Taula d’emergència climàtica. La Taula es va constituir el juliol del 2019 com un grup de treball del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, d’acord amb el Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament, amb l’objectiu de definir les mesures concretes que cal desenvolupar per fer front de manera efectiva a l’emergència climàtica. També és l’espai on l’Ajuntament retrà comptes dels avenços i el compliment dels compromisos adquirits.

El procés per elaborar aquesta declaració ha inclòs quatre sessions de treball amb quinze sessions de debat paral·leles. Hi han participat presencialment més de tres-centes persones representants d’unes dues-centes organitzacions. A més, s’ha posat a disposició la plataforma digital Decidim, en la qual s’han produït més de tres mil visites d’usuaris diferents, i on es poden consultar els informes de les diferents sessions de debat. La ciutadania està compromesa i impulsa el canvi amb l’Ajuntament. Però no n’hi ha prou. Cal involucrar tots els agents, cadascú des de la seva àrea de responsabilitat.

Cal la implicació de les altres administracions que actuen en el nostre territori, del sector econòmic, d’altres ciutats, de tots els estats, que han d’augmentar l’ambició dels seus objectius de reducció d’emissions i s’han de posar d’acord amb els instruments i les eines necessàries per assolirlos. Calen aliances que permetin reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i ser més resilients. Cal facilitar el camí perquè cada persona, des de la seva àrea d’intervenció, pugui avançar en la lluita contra la crisi climàtica i fer el que li pertoca. Calen noves normatives, una fiscalitat que integri el cost ambiental, més inversió per revertir el model energètic actual i substituir els combustibles fòssils i les centrals nuclears per energies renovables i de proximitat. Cal coherència política

Estem en una situació d’emergència

La crisi climàtica afecta les nostres vides i ens afectarà molt més. Segons els escenaris analitzats, encara que arribem a l’escenari compromès (reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle segons l’Acord de París), es preveu el següent:

• Increments de temperatura importants, per exemple, 8 vegades més onades de calor a finals de segle en l’escenari compromès o 16 vegades més en el passiu. Tots els indicadors mesurats relacionats amb la calor evidencien un increment en els darrers 34 anys.
• Disminució de la pluja acumulada a la ciutat d’entre un 14% i un 26% per a finals de segle per als dos escenaris. En l’escenari passiu, a l’horitzó 2050, es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm³/any. A més, els esdeveniments de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans passava cada 50 anys, es preveu ocorri cada 35 anys.
• Pèrdua d’entre un 30% i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià podria arribar quasi a desaparèixer en el pitjor dels escenaris.
• Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de biodiversitat.
• Empitjorament de la qualitat de l’aire.
• Afectació en infraestructures crítiques.

No actuar no és una opció. Hem d’arribar a la reducció d’emissions de l’Acord de París i anar més enllà.

Situació actual

Les ciutats són les responsables del 70% aproximadament de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a escala mundial, derivades del consum d’energia associat a la seva activitat. Barcelona, com a ciutat densa, mediterrània i compacta, consumeix poca energia i genera poques emissions comparat amb altres ciutats, però té molt camí per recórrer. Aquesta situació és deguda al fet que la major part de l’energia consumida a la ciutat es genera fora de Barcelona i té un origen fòssil o nuclear (50%), i únicament un 5% és d’origen renovable.  El mateix ocorre amb altres productes i béns de consum, que provenen de fora de la ciutat, la qual cosa provoca que s’indueixin emissions fora del territori.

Barcelona va consumir 14.995 GWh d’energia final l’any 2017, l’equivalent a 9,25 MWh de mitjana per habitant. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona l’any 2017, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser de 3.413.260 tones de CO²-e, 2,11 t CO²-e/hab.

La reducció d’emissions s’ha d’abordar des de tots els sectors, però sobretot des del transport (responsable de gairebé el 30% de les emissions), el sector domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%).

Aquestes són les emissions que es comptabilitzen a escala de ciutat, però l’activitat d’algunes infraestructures com el port i l’aeroport generen també un gran impacte.

S’ha fet una càlcul aproximat sobre les emissions del port i l’aeroport —les grans infraestructures de transport— que va més enllà de les que actualment s’assignen a la ciutat d’aquestes infraestructures en el Pla Clima per tal de corresponsabilitzar-les. Per tant, s’incorporen en els gràfics següents les emissions de la seva activitat comptabilitzant els vols de l’aeroport de Barcelona i les emissions de les rutes de vaixells de l’activitat portuària englobant-ne les rutes, que pot arribar a suposar quatre vegades les emissions de GEH de la ciutat.

Els primers passos: el Pla Clima

El 26 d’octubre de 2018 es va aprovar el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona, l’estratègia climàtica de la ciutat.

El Pla Clima estableix un paquet amb més de 240 mesures per assolir un objectiu de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del 45% el 2030 respecte al 2005 i la neutralitat en carboni el 2050, així com altres objectius d’adaptació i resiliència, justícia climàtica i acció ciutadana per al 2030.

Queda molt per fer

Davant aquesta situació d’emergència, cal reforçar i accelerar les accions previstes en el Pla Clima. És en aquest marc que es presenta la declaració següent.