Per què declarem l’emergència climàtica

Imatge skyline de Barcelona amb muntanya en primer pla i mar al fons

El canvi climàtic és responsabilitat de tothom

No estem en el camí que ens durà a assolir els objectius

Estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha hagut d’afrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir els objectius de no superar l’1,5 °C de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París. 

De fet, aquest augment de la temperatura ja és observable a Catalunya, on la temperatura mitjana anual ha augmentat gairebé 1,2 °C en els últims 65 anys.

Si se segueix el ritme actual d’emissions, és probable que la temperatura mitjana del planeta pugui arribar a augmentar més de 3 °C a finals de segle. 

Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació. Ens cal un replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del nostre estil de vida. De fet, les contribucions nacionals compromeses a l’Acord de París (2015) són insuficients per assolir els objectius marcats. Cal augmentar l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar l’economia i arribar, el 2050, a ser neutres en carboni.

Encara hi som a temps

Tenim deu anys per reduir les emissions de GEH antropogèniques un 45%, cosa que permetria assolir la neutralitat en carboni el 2050, si no volem sobrepassar aquests augments de temperatura i que els seus efectes siguin irreversibles. És poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania. 

Per responsabilitat global

Només cinc països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mundials. D’altra banda, només vint empreses multinacionals n’emeten el 35%. La justícia climàtica té a veure amb el fet que aquelles persones que tenen més responsabilitat com a causants de la crisi climàtica siguin les que més esforços facin per fer-hi front. En cap cas es poden descarregar les responsabilitats sobre els que en pateixen les pitjors conseqüències i tenen menys opcions per adaptar-s’hi. Té a veure amb el repartiment injust d’impactes negatius entre països i regions, entre generacions, entre gèneres i entre espècies. En definitiva, té a veure amb les desigualtats i amb allò que condiciona la nostra capacitat de gestió i adaptació a la crisi climàtica.

Per reduir les desigualtats i tenir cura de les persones que són vulnerables

L’emergència climàtica obliga a reconèixer que som vulnerables i radicalment ecodependents. Atès que és un multiplicador de desigualtats socials, més que mai necessitem tenir cura de les persones que són més vulnerables davant les amenaces. Per exemple, les dones són desproporcionadament més vulnerables als impactes de la crisi climàtica. El 80% de les persones desplaçades per la crisi climàtica són dones, i també són les dones les principals prestadores de cures. Per fer front a l’emergència climàtica, hem de transformar un model econòmic insostenible i injust. Cal defensar els valors i les polítiques guiades per les cures compartides i les relacions fraternals cap als altres éssers humans i cap a la resta dels éssers vius i ecosistemes, en els espais privats, públics i comunitaris. A més, és necessari que les mesures que es prenguin no demanin més esforços als sectors més vulnerables sinó als més privilegiats.

Les ciutats hi tenen molt a dir i a fer

La revolució és clarament urbana. Les ciutats són grans consumidores de recursos i d’energia (generen el 70% de les emissions de GEH mundials), però també tenen bona part de la solució a les seves mans. Les ciutats tenen un immens potencial i també una forta voluntat de canvi. 

L’Ajuntament de Barcelona està fermament compromès a escala local amb les polítiques climàtiques marcades tant en l’àmbit europeu com internacional. Ha subscrit tots els acords importants, entre els quals hi ha el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per a l’energia i el clima, i treballa en xarxa amb altres ciutats per anar plegats cap a la transició energètica.

Cal unir forces

Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica que ja estem patint han creat un important moviment social a tot el món que reclama actuar de manera urgent i contundent. Aquesta demanda és una oportunitat per fer els canvis necessaris en les nostres maneres de viure. Cal la implicació de totes les persones per fer front al canvi. Cal unir forces amb tots els agents implicats.
 

Ara... o mai