Barcelona

L´exposició Udjat. L´exotisme de l´antic Egipte a Barcelona és una invitació a la reflexió sobre la pervivència i la constant reinterpretació d´una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental: l´antic Egipte.

Efectivament, l´antic Egipte estengué el seu influx sobre les cultures de l´antiga Grècia i de l´antiga Roma. Ja els pensadors grecs consideraven Egipte la terra de naixement de la saviesa, la ciència, la religió i la filosofia. A través de la cultura clàssica occidental, el mite cultural egipci va travessar tota l´edat mitjana i tota l´edat moderna fins arribar a l´època contemporània. Així, quan el 1798 Napoleó I decidí d´envair Egipte, va tenir cura que el seu exèrcit anés acompanyat per una comissió d´erudits encarregada de compilar tot el saber científic sobre l´antiga terra dels faraons.

La publicació dels resultats d´aquestes recerques, juntament amb el desxifratge del llenguatge jeroglífic, va encetar a començaments del segle xix una nova etapa de la longeva i vigorosa fascinació occidental envers la cultura de l´antic Egipte –sempre envoltada fins aleshores per un halo de misteri–, en atorgar a aquesta d´ençà d´aquell moment una pàtina científica. L´hora de l´egiptomania i de l´egiptologia havia arribat i el terreny era ja adobat, sobretot a les gran potències europees, com França i Gran Bretanya, i als joves Estats Units independents.

Al llarg de la resta d´aquella centúria s´hi va desenvolupar un creixent moviment d´apropiació i reformulació de la cultura de l´antic Egipte, estès per disciplines com l´arquitectura, l´escultura i les arts decoratives, però també la literatura de viatges. L´obertura del canal de Suez i l´estrena de l´òpera Aïda van esperonar aquest interès, que va cristal·litzar en la formulació de l´estil neoegipci, sorgit a redós dels corrents artístics historicistes propis de l´eclecticisme de finals del segle xix.