Parque de la Espanya Industrial

Para evitar la propagación de la COVID-19, queda prohibido temporalmente acceder a los parques y utilizar los juegos infantiles entre las 20.00 y las 7.00 h.

Volver

  • None
  • None
  • None
  • None
  • None

Per evitar la propagació de la covid-19, queda prohibit accedir als parcs i jocs infantils a partir de les 20.00 h

Un drac de ferro que és un tobogan gegant, un gran estany custodiat per Neptú on s'emmiralla Venus i prats assolellats, això és el parc de l'Espanya Industrial, amb el foc, l'aigua i la terra com a protagonistes.

Se extiende por una amplia explanada situada bajo un desnivel cubierto de largas hileras de peldaños. Los que hay al lado de la plaza de los Països Catalans desaparecen en el estanque que bordea casi la mitad de este espacio verde.
Encima, destaca la poderosa presencia de nueve torres faro. Aquí, los peldaños, cubiertos de baldosa blanca, permiten sentarse o bajar hasta las isletas con bancos que se adentran en el lago. La otra pendiente con peldaños discurre paralela al pasaje que comunica la entrada principal del parque con el otro extremo. En un lado del pasaje, el polideportivo de la Espanya Industrial. Desde aquí se puede acceder a la gran extensión de césped atravesada por caminos de piedra que ocupa buena parte del parque y que acaba con un pequeño bosquecillo con mucha sombra.

Historia

És un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona durant la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries desaparegudes o traslladades a altres indrets de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’antiga indústria que dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l’any 1847 i que va esdevenir la primera societat cotonera d’Espanya: La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou popularment coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al nom de l’altra gran indústria tèxtil d’aquest municipi: el Vapor Vell. Sempre va ser una de les fàbriques tèxtils més modernes, dedicada a filar, teixir i estampar cotó. L’any 1880 donava feina a 2.500 persones. L’any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L’any 1985 després d’un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l’antiga fàbrica es va destinar a la construcció d’habitatges i a la creació del parc actual. Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 s’hi va construir un gran poliesportiu, també anomenat de l’Espanya Industrial, on es van celebrar les proves d’halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.

Biodiversidad

Quan finalitza la làmina d’aigua on s’aboquen les branques d’uns quants desmais (Salix babylonica) comença una gran extensió verdíssima de gespa, solament interrompuda per un parell de fileres de prunera vermella (Prunus cerasifera Atropurpurea), que donen un contrapunt vermellós molt bonic.
Al fons d’aquesta praderia, gairebé sempre amb visitants estesos prenent el sol, comença una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), leylandis (Cupressocyparis leylandii), pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus x hispanica). A l’estiu, aquesta darrera espècie protegeix amb la seva ombra la zona del parc on hi ha els serveis.
Dins de l’estany, els xiprers (Cupressus sempervirens) s’eleven sobre les plataformes de formigó que, de tant en tant, s’endinsen en la làmina d’aigua.
El llac del parc de l’Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i és el segon llac més gran de tota la ciutat. Des que van acabar les obres de rehabilitació el desembre de l’any 2009, s’han instal·lat dispositius de recirculació de l’aigua i s’ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d’aigua freàtica que arriba des del parc de Joan Miró. Això estalvia anualment 26.000 m3 d’aigua potable.

Arte y arquitectura

El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l’estany, és obra del basc Andrés Nagel.

Dins l’aigua hi trobem Neptú, una escultura realitzada l’any 1881 per Manuel Fluxà. En una de les vores de l’estany, asseguda damunt una roca, hi ha Venus moderna. És una escultura de José Pérez Pérez, “Persejo”, que va fer l’any 1929 per a l’Exposició Universal de Barcelona.
Són també de la primera meitat del segle XX Tors de dona, una còpia en bronze de la peça de pedra modelada per Enric Casanoves l’any 1947, i Bous de l’abundància, feta l’any 1926 per Antoni Alsina. Hi ha encara dues escultures més, molt contemporànies. Es tracta de Landa V(1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), de l’escultor anglès Anthony Caro.
Quant als elements arquitectònics, destaquen les nou torres-far imposants, creades per l’arquitecte Luis Peña Ganchegui, autor del projecte del parc i també les edificacions de l’antiga Espanya Industrial que s’han conservat, com la Casa del Mig, reconvertida en casal d’infants, i l’arcada de la porta d’accés a l’antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

Traductor de google :
Dirección:
Carrer de Muntadas, 1
Distrito:
Sants-Montjuïc
Barrio:
Sants
Ciudad:
Barcelona
Titularitat:
Centro público

Horarios

Accessos: Espanya Industrial/Pl Joan Peiró/Pl Països Catalans/Muntadas.

Arquitectes: Luis Peña Ganchegui i Francesc Rius

Escultors: Antoni Alsina, Anthony Caro, Enric Casanovas, AndrésNagel, Pablo Palazuelo i Josep Pérez "Peresejo".

Construcció: 1982-1985

Dirección
Carrer de Muntadas, 1

Teléfono

Tel.:
010

Comparte este contenido