Parque de Montjuïc

Para evitar la propagación de la COVID-19, queda prohibido temporalmente acceder a los parques y utilizar los juegos infantiles entre las 20.00 y las 7.00 h.

Volver

  • None
  • None
  • None
  • None
  • None

Per evitar la propagació de la covid-19, queda prohibit temporalment accedir als parcs i utilitzar els jocs infantils entre les 20.00 i les 7.00 h

La muntanya de Montjuïc, en el seu conjunt, és el gran parc urbà de Barcelona. La celebració de l'Exposició Internacional de 1929 fa que la ciutat redescobreixi aquest espai, l'ordeni i l'organitzi. Actualment l'hem de considerar com un parc de parcs.

La montaña condensa una oferta amplia y extensa donde convive la naturaleza, desde espacios forestales hasta jardines temáticos, con zonas de recreo, deportivas, culturales y de servicio. A pesar de soportar esta gran presión, la montaña actúa como un gran parque urbano y la podemos explicar, desde el punto de vista de los espacios verdes, como un jardín de jardines, observando la montaña como un conjunto más que atendiendo a sus diferentes partes.
Montjuïc es, junto con Collserola, uno de los grandes pulmones urbanos y, por eso, la montaña está en pleno proceso para regular y mantener el equilibrio necesario entre la protección del espacio y su riqueza y biodiversidad, y los usos ciudadanos.

Historia

El disseny de l’enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona sota el guiatge de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns espais verds excepcionals que formen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional, que té, en alguns d’aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d’enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d’altres tipus de jardineria, com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un grau més alt de complexitat en la distribució de les espècies, mentre que, a mesura que s’ascendeix de nivell, aquesta complexitat s’alleugereix per donar més preeminència als espais més naturalitzats i a les zones forestals.

Biodiversidad

A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa. Entre els herbassars, hi troben refugi fins a seixanta espècies com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils, i rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues i serps blanques i verdes.

Paisajismo y diseño

Si el 1929 l’organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l’Exposició Internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts, sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s’estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots, amb un gran penya-segat que ofereix una vista panoràmica sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vista sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.

Traductor de google :
Dirección
Pg Migdia, 147

Teléfono

Tel.:
010

Comparte este contenido