Vés al contingut

Barcelona fotògrafes

exposició

Jardins de la Vil·la Cecília (davant del Centre Cívic Sarrià)
De 10 a 21 hores

41.39357746530748,2.121816749098924

exposició

Jardins de la Vil·la Cecília (davant del Centre Cívic Sarrià)
De 10 a 21 hores

41.39357746530748,2.121816749098924

Barcelona Fotògrafes

Rosa Szücs del Olmo. La mare fotògrafa, c. 1960
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Dipòsit de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya
© L'autora o els seus hereus

Us donem la benvinguda a l’exposició “Barcelona fotògrafes”.

La mostra, que recull setanta imatges distribuïdes cronològicament, suposa una oportunitat única per reivindicar el paper que la dona ha tingut en la història de la fotografia a casa nostra. Perquè malgrat que el relat històric les ha deixat en un segon pla, sense elles, les fotògrafes, és impossible conèixer la Barcelona real.

“Barcelona fotògrafes” indaga els vincles entre la història de la ciutat i les imatges que les fotògrafes han construït.

Hem volgut fer visible la línia de continuïtat de la pràctica fotogràfica d’aquelles dones que situen la ciutat en el centre de les seves obres de creació, en un període que comprèn des de la dècada dels anys trenta fins als primers anys noranta, tot just quan s’enderroquen alguns barris per donar pas a una altra ciutat, a una altra manera de fer, d’entendre i de viure la ciutat.

Aquesta exposició està vinculada al llibre Barcelona. Fotògrafes/Fotógrafas, coeditat per La Fábrica i l’Ajuntament de Barcelona.

Als anys trenta arriben a Barcelona fotògrafes procedents d’altres països europeus que fugen de l’auge del nazisme. Barcelona és un recer per a les fugitives, perseguides en els seus països d’origen. Alhora, Barcelona les atreu pels canvis polítics que se succeeixen des de la proclamació de la Segona República. Les creadores volen conèixer de primera mà els canvis i els ritmes de la ciutat republicana en tota la seva extensa geografia, que va de mar a muntanya i de riu a riu.

Margaret Michaelis, Dora Maar, i a partir del 1936, Gerda Taro i Kati Horna, que capten una ciutat en guerra. I també Anna Maria Martínez Sagi, que actua com a corresponsal de guerra en el front d’Aragó. Gerda Taro va morir al front, i les altres creadores van abandonar la ciutat, camí d’exilis diversos.

Barcelona s'ínternacionalitza

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1932-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Margaret
Michaelis

1933-1934

Dora
Maar

1933

Dora
Maar

1933

Gerda
Taro

1936

Gerda
Taro

1936

Kati
Horna

1937

Kati
Horna

1937

Kati
Horna

1938

Kati
Horna

1938

Kati
Horna

1938

Kati
Horna

1938

En els primers anys del franquisme la vida de les fotògrafes circula pels terrats, convertits en observatoris, centres veïnals i vitals, i també per les cuines transformades, durant unes hores, en laboratoris fotogràfics.

Malgrat ser excloses del món professional, les fotògrafes investiguen i creen els seus propis espais de debat i relació, com ara el grup femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Carme Garcia, Montserrat Vidal-Barraquer Flaquer, Milagros Caturla, Rosa Szücs i Rosario Martínez Rochina en són algunes de les integrants. A més de la creació d’imatges urbanes, s’autorepresenten de manera diversa, sempre, però, com a fotògrafes.

Per la seva banda, Joana Biarnés és una de les primeres fotògrafes que va treballar per a un diari de manera continuada, i fa de frontissa amb la generació posterior.

Des del terrat

Barcelona, a principis dels anys setanta, viu en conflicte. Barcelona és una ciutat de “bellesa crispada”, en paraules de Montserrat Roig.

Les fotògrafes de la dècada dels setanta es fan un lloc als mitjans de comunicació i participen en la creació de nous llenguatges, de nous mitjans com ara la revista Vindicación Feminista Capten i narren les tensions urbanes i socials, del Raval a la Perona —una geografia sovint exclosa dels imaginaris urbans— i obren el medi fotogràfic a nous subjectes que fins a aquell moment havien tingut poca o nul·la representació.

Colita, Pilar Aymerich, Guillermina Puig, Anna Turbau, Anna Boyé, Marta Povo, Marta Sentís, Pilar Villarrazo, Consuelo Bautista i Silvia T. Colmenero construeixen la imatge de la quotidianitat de Barcelona, d’una ciutat que es viu intensament.

Sense gaire interès en la representació urbana dominant que el discurs hegemònic havia posat en circulació, exploren noves maneres de dir la ciutat des del seu trànsit i ús quotidià.

A peu de carrer

Anna
Turbau

1977

Anna
Turbau

1998

Colita

1976

Colita

1964

Colita

1982

Marta
Povo

1984

Anna
Boyé

1990