El Festival de música independent Cara•B torna a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació del 24 al 28 de març amb el cicle de concerts Cara•B XTRA, que reivindica que la música en directe segueix avui més viva que mai. El festival ha seleccionat 10 propostes que confirmen l'aposta de cara•B per donar visibilitat de les diferents escenes musicals independents. 

Els artistes d’aquesta edició són: Joe Crepúsculo, La Zowi, Visqui Belgrad, Rigoberta Bandini, Baiuca, Núria Graham, Rojuu, Depressió Sonora, Ladilla Rusa i Leïti Sene & Cutemobb. Un line up que incideix en la necessitat de reflexionar sobre l'underground sempre des de la pluralitat de sons i ateses les tendències musicals d'una generació en constant renovació. Podem trobar entre les seves playlist influències que viatgen del folk al post punk, recalant en una segona generació de ritmes urbans amb bases denses i ritmes foscos.

Podeu comprar les vostres entrades aquí.

Més sobre els artistes:

JOE CREPÚSCULO

Gairebé una dotzena de discos més tard i la fàbrica de ball del “megalodònic” Joe Crepúsculo encara no ha petat. Després de totes les ocasions que ballem ‘Supercrepus II’ (El Volcán, 2020) “pandèmicament” des de casa, ha arribat l'escenari final perquè ho incendiem en directe. Ens deuen, com a mínim, aquest últim ball en el qual només cabran 200 assistents.

LA ZOWI

Quan La Zowi diu que les seves “raxets” baixen fins al pis i et lleven el que tinguis, no és ficció. Que la seva casa era un plug de cocaïna tampoc. L'etiqueta trap -no obstant això- fa molt que se li ha quedat curta, l'andalusa és una addicta al risc musical i se sent còmoda saltant sense complexos d'un gènere a un altre sempre transmetent la sensació de força i apoderament que van lligats a la Zowi. I l'ascens social de fulana a més-boss-que-Madonna del seu àlbum 'Élite' (La Vendición, 2020) és una altra realitat comprovada. Tenir-la presentant-ho -per gairebé primera ocasió- sobre l'escenari amb els seus ‘bitches’ és entrar en el club de strippease del mateix diable; on només habiten traficants i la lounge-music més assequible sona a industrial.

VIVA BELGRADO

Als cordovesos Viva Belgrado no els ha fet falta tirar més del screamo perquè posem en crit en el cel. Ha arribat el moment perquè recuperem el xoc voltaic que va suposar el seu àlbum ‘Bellavista’ (Aloud Music, 2020) i que no vam poder escoltar en concert durant l’AMFest de 2020. Portant la contrària a la norma, aquesta vegada sí, les bones oportunitats se't retornen.

RIGOBERTA BANDINI

Rigoberta Bandini és la nena dels teus ulls, nova regna pop santificada. Amb només un ram de hits -des de ‘In Spain We Call It Soledad’ a ‘Perra’-, s'ha convertit en un dels projectes nacionals més cotitzats en els escenaris selectes, com aquest!. Filla esgarriada de Marisol en el seu romanç a tres amb Javiera Mena i Joe Crepúsculo. Diuen que Mónica Naranjo caminava també per aquí, però caldrà comprovar-ho en el seu performatiu concert, o no?

BAIUCA (LIVE A/V XOU)

El folklore contemporani existeix i té nom de bar: Baiuca. La one-man-meravella d'Alejandro Guillán, avantguardista de la tradició gallega i heretge de l'electrònica, que després de pagar tribut a la cantora fadista Adélia Garcia i llançar el remix ‘Alma Mía’ amb Latorre, torna amb un xou A/V delicatessen pensat per a il·luminar totes les ments brillants del paganisme musical. Per a gustos, paladars i aquest està reservat només per a un grup d'iniciats selectes.

NÚRIA GRAHAM

Molt de Courtney Barnett i una mica Pj Harvey, però la nostra pròpia xamana del folk-rock és Núria Graham. Capaç de robar per al seu repertori a Britney Spears i també a Power Burques, en la presentació del seu tercer i gloriós àlbum ‘Marjorie’ (Primavera Labels - Universal, 2020) invocarà més d'un encanteri sorpresa. I potser és l'ocasió per a entrellucar algun dels seus pròxims avanços, com el senzill ‘At Last’.

ROJUU

El fet palpable que el ventall del gènere urbà s'ha obert en els últims anys gairebé fins a aconseguir els 360º, ho demostra l'existència d'artistes com Rojuu. Si bé fa ja uns anys figures com Yung Llegeixin o Spooky Black van ser pioners a portar la bandera dels Sad Boys i exportar l'extrema sensibilitat creativa de l'underground al mainstream, el barceloní Rojuu a poc a poc sembla que està aconseguint el mateix. Un menú musical que barreja influències de emo trap, bedroom pop, indie, post punk… amb enganxoses melodies i lletres tristes d'amor naïf adolescent són les claus de l'èxit del català.

DEPRESIÓN SONORA

Sobre terra cremada només creix el post-punk de Depresión Sonora, el projecte en solitari de Marcos Crespo que ha aconseguit l'èxit en un any mimètic a la seva música, és a dir, trist, melancòlic, excèntric, però amb tocs de genialitat.Una joieta fosca de l’underground de Madrid, al qual a part d'una demo via So Noi vam poder descobrir entre la maleïda família de ‘Els Balls Perduts (Escata Remixes)’ homenatge a VVV [Trippin’ You]. El seu últim senzill és ‘Tú No Me Tienes Que Salvar’, però potser ha arribat el moment que ell a nosaltres sí.

LADILLA RUSA

Qui va dir que els periodistes eren músics frustrats és que no ha escoltat a Tania Lozano i Víctor F. Clares en Ladilla Rusa. És la Fundació Tony Manero acompanyada per Camela i sintetitzada en un duo bakala d’ electroclash. Després del disc ‘Estado de Malestar’ (La Mundial, 2018), estrenen single d'un amor impossible en època COVID: ‘A un metro y medio de ti’. Si vols veure'ls, com a mínim, a aquesta distància, ja saps on has de venir.

LEÏTI SENE & CUTEMOBB

El català i polifacètic Leïti Sene, ha passat en tot just 2 anys de ser un complet desconegut a convertir-se en una de les apostes més segures per a unir-se al top nacional del gènere urbà. La fórmula de Leïti és un còctel de lletres hedonistes cantades entre dents, acompanyades per unes instrumentals fetes a mida i rematades amb un carisma del qual es veu impregnat qualsevol que es posi davant. Amb el seu nou projecte, la Cute Mobb (formada pel mateix Leïti, Sam Davies, Bikoko, Jesse James, Anouk, Bexnil, ChineseGuy2021, Iseekarlo, Malek!!, Boofkid, Harry Safu i Alu) formen un equip sòlid i compacte capaços de convertir la sala més lúgubre en la meca de la tendresa, la diversió i el bon rotllo.