En aquest episodi  tornem a estar acompanyats, i justament és la Irene la culpable que 'Perdent oli' existeixi. Amb ella ens preguntem si ser català és parlar com en Pompeu Fabra o simplement saber ballar sardanes sota pressió social. Reivindiquem els accents de l’àrea metropolitana, els catalans que no caben al relat de TV3, i els que diuen “nena” i “collons” en la mateixa frase. També hi ha drama lingüístic, crisi identitària i una mica de folklore.

Spoiler: al final, ningú sap si és prou català, però tothom encara pensa amb la abella de l'inici.