La joventut és una etapa de trànsit, un període inexacte de pas entre la infància i l’adultesa. La joventut entranya la paradoxa: té tota la força del desig i de l’empenta i, alhora, tota la fragilitat de la incertesa i el dubte; és allà on recauen les esperances del futur i també les culpes del present.

Ser jove vol dir aprendre a moure’s en un món sovint massa complicat: precarietat, obstacles de tota mena, violència estructural i entorns més o menys hostils. Fins i tot, hi ha persones joves que han de deixar enrere casa seva, el seu lloc segur que ja no és tan segur, per continuar sent joves en altres llocs desconeguts.

Com és viure l’etapa de la joventut sense l’arrelament clar de ser d’un lloc? Sense un sentit de pertinença, una estabilitat física o un entorn familiar? Com és viure la joventut en trànsit, o en un altre territori, o lluny de la casa natal?

Parlem de joventut i refugi amb Muhannad Mahaini i Lara Soueid.