Qui soc

Recentment he participat a l’exposició "Història de les mans" amb el projecte Connotacions (Museu Abelló, 2022) i he sigut resident a Fabra i Coats i a Roca Umbert durant el 2023. L’any 2024 he sigut finalista al premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024 i seleccionat a la convocatòria Sala d’Art Jove Creació ‘24. 

El meu projecte

/2025/

Floquet de neu: revisitar una icona de Barcelona. La intenció de la publicació és recollir una reflexió subjectiva sobre les causes que van provocar l’arribada d’en Floquet a la ciutat i quines conseqüències va tenir per a Barcelona. 

Proposo un relat visual en format de publicació a partir de les fotografies i el material gràfic recollit durant els últims dos anys d’investigació i recerca. Les imatges on aparegui l’animal seran intervingudes per evitar continuar explotant la seva imatge i centrar l’atenció en el context polític i social que va viure.  

/2024/

"Floquet de Neu: revisitar una icona de Barcelona" pretén elaborar un discurs crític sobre aspectes presents en la història de la ciutat a través de la figura de Floquet de Neu qui, sense voler-ho, va esdevenir un símbol d’aquesta. Per fer-ho, proposo tres aproximacions que s’allunyen de la representació literal de la seva imatge i que s’articulen entre el relat històric, la investigació científica i el llenguatge artístic.

/2023/

A partir de la recerca motivada per una escena de l’obra de teatre Blackface y otras vergüenzas de la Silvia Albert, vaig arribar a conèixer on estan situades les restes de Floquet de Neu: l’esquelet i la pell es troben al Museu de Ciències Naturals de Barcelona; el cervell i els ulls a la Facultat de Veterinària de la UAB; una part de l’aparell reproductor anomenada epidídim està a l’Institut Dexeus i, tot allò restant, es va incinerar i enterrar al Zoo de Barcelona. L’urna biodegradable contenia també llavors de l’arbre Calodendrum Capense però aquestes mai van germinar ni ho faran perquè, després d’unes reformes, a la zona on hi hauria d’haver crescut l’arbre s’hi va construir l’hàbitat dels Cangurs vermells. És sorprenent que les restes d’un ésser que va mostrar-se durant tota la seva vida a Barcelona com a únic, especial i pràcticament sagrat, hagin acabat oblidades repartides pel territori. 

Aquest és el punt de partida d’un projecte que vol revisitar una icona de la meva infantesa. Mitjançant la recerca i la pràctica artística, l’objectiu és articular un discurs que qüestioni, des d’un prisma crític i contemporani, aquella imatge amable que es va construir i projectar degut a interessos econòmics i polítics.