‘Jo no habito en un territori ni en una llengua, hi soc per unes olors que em determinen’.

L'olor és un arquetip d'una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. És un model per representar el més característic del gènere humà, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l'ambient. Osmologies és una proposta artística i Omuses.barcelona una assessoria cultural; un projecte bicèfal que aposta pel sentit de l'olfacte, situant el nas al cor de l'estratègia de comunicació.

La proposta de Meritxell Virgili a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació pretén crear una plataforma física i digital (amb codi obert) per documentar pràctiques narratives etnoolfactives, eco-poètiques i eco-descriptives; parlo del Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània, L_H:OMM.

D'aquesta forma es podrà abordar el repte de visibilitzar mètodes que puguin aglutinar diferents agents socials i culturals per pensar un món sense l'excepcionalitat de l'humà, obrint d’aquesta manera portes semàntiques i accions amb els no-humans, les plantes i els objectes sentimentalitzats.

Com a part de la idea de Bioart & Society, Meritxell Virgili ens proporciona les #Topoolorgrafies, lliurant així estudis de casos patrimonials i artístics per exposicions, workshops de camp - smellsmaps -, laboratoris col·laboratius i recerques.

Meritxell Virgili forma part de la xarxa europea Odeuropa Networking https://odeuropa.eu/network/ 

***

Meritxell Virgili és agent cultural; formada com a antropòloga i des d'una perspectiva artística, un background que la defineix des de fa vint anys; dimensions que proporcionen a Osmologies un mètode d'observació, una estratègia a utilitzar que involucren professionalment a Meritxell Virgili a treballar per unes finalitats acadèmiques, però també poden ser objectius d'aplicació i debat en el camp de la comunicació i la formació d'aptituds, tant en el camp de la recerca com en la innovació de les arts i els nous sectors creatius.

En efecte, aquesta forma de comunicar amb continguts més vindicatius cap a les persones, lligada a la creació més eco-narrativa i l'etnogràfica, la dota d'eines per imaginar i produir espais col·lectius amb tècniques basades en l'objectivitat, la intel·ligència i la dialèctica rigorosa, amb tot, per uns escenaris comuns i creïbles; és la voluntat de transformar la mirada de l'art i el disseny en les ciències, la tecnologia i l'enginyeria mentre la fomentem en l'accessibilitat universal.