Exposició

Els tres porquets

19 novembre, 2022 - 12:00 a 12 febrer, 2023 - 15:00

'Els tres porquets'

Albert Serra. Els tres porquets
'Els tres porquets', d'Albert Serra. Foto: Andergraun Films

Captura de pantalla 2022-11-17 a les 11.41.41.png

Albert Serra. Els tres porquets
'Els tres porquets', d'Albert Serra. Foto: Andergraun Films

Captura de pantalla 2022-11-17 a les 11.41.51.png

Albert Serra. Els tres porquets
'Els tres porquets', d'Albert Serra. Foto: Andergraun Films

CF0A9479_72dpi.jpg

'Els tres porquets' d'Albert Serra a Fabra i Coats: Centre d'Art
'Els tres porquets' a Fabra i Coats: Centre d'Art. Foto: Eva Carasol

Del 19 de novembre del 2022 al 12 de febrer del 2023, la Planta Baixa de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona acull 'Els tres porquets', una obra de 101 hores. La pel·lícula surt per primera vegada del context alemany gràcies a la iniciativa de la Fabra i Coats, que ha cregut en la necessitat de poder ensenyar aquesta obra magna del nostre cineasta més internacional a Catalunya. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Goethe-Institut de Barcelona i el Consolat d’Alemanya, la Fabra ha encarregat i capitanejat la colossal tasca de traducció i subtitulació del centenar d’hores de metratge, un treball que ha durat nou mesos. 

Convidat per la dOCUMENTA (13) de Kassel, l’any 2012, Albert Serra va decidir rodar una pel·lícula durant els 100 dies que dura el certamen. Cada dia es filmava, es muntava i es projectava in situ. Els actors, no professionals, eren treballadors de Kassel, i degut a la seva manca de disponibilitat diària, cada un dels tres personatges és representat per més d’un intèrpret. Igualment, per a l’edició d’imatge i so es va crear un equip d’entre sis i vuit persones. Tota una “fàbrica” capitanejada per la productora de Serra, Andergraun Films, que produïa una mitjana diària de dues hores. 

El resultat final tan sols s’ha pogut veure de forma íntegra en tres ocasions: dues en un cinema (el 2012 al Gloria de Kassel, i el 2018 a la Volksbühe de Berlín) i una en una sala d’exposicions com a instal·lació multicanal (a la Kunstverein d’Hamburg, el 2021). 

A la Fabra i Coats, Joana Hurtado ha dissenyat un dispositiu original que vol traslladar a la sala expositiva la fragmentació formal i la complexitat conceptual de l’obra. Un dispositiu que consisteix en una pantalla triangular (que evita la frontalitat i obstaculitza qualsevol visió unitària, subratllant la “impossibilitat” de veure-la sencera) i elevada (que deixa en suspens les imatges, les veus i els porcs, i fa aterrar al públic, veritable responsable, des d’aquesta experiència en present, de la lectura del passat). 

Goethe, Hitler i Fassbinder 
​La pel·lícula 'Els tres porquets' parteix de tres llibres: 'Converses amb Goethe' de Johann Peter Eckermann, les reflexions de l’escriptor romàntic en els seus últims anys de vida (1792-1854), que a la pel·lícula passen de la tercera a la primera persona; 'Les converses privades' d’Adolf Hitler, monòlegs del Führer pronunciats i transcrits pel seu cercle més íntim entre 1941 i 1944 (però publicats deu anys més tard), i un recull d’entrevistes i articles del cineasta Rainer Werner Fassbinder, editat per Robert Fischer ('Fassbinder per Fassbinder. Les entrevistes completes'). 

L'obra es presenta com una adaptació fidel als textos, amb recreacions històriques meticuloses per a la part de Goethe i Hitler, i amb més llibertat per a la part de Fassbinder. 

Amb aquest experiment cinematogràfic Serra explora la performativitat del mitjà, però també la fidelitat als textos autobiogràfics i la construcció simbòlica de la història. A través de la seva mirada, el passat il·lumina el present i crea noves preguntes sobre el món en què vivim, ja que avui, deu anys després, després de la crisi dels refugiats, del Brexit i de l’entrada de l’extrema dreta en alguns governs d’Europa, pren nous significats. 

Albert Serra (Banyoles, 1975) és considerat un dels joves més destacats del cinema contemporani a nivell internacional. La seva productora, Andergraun Films, es considera una de les veus més rellevants de la producció cinematogràfica europea independent. En les seves obres, ja sigui pel·lícula, instal·lació, performance teatral o actuació, Serra presenta repetidament paisatges únics, personatges històrics i literaris que fusionen classicisme i experimentació, com podem veure a 'Honor de cavalleria' (2006), 'El cant dels ocells' (2008), 'Història de la meva mort' (2013), 'La mort de Lluís XIV' (2016) o 'Liberté' (2019). Va representar Catalunya a la 56a Biennal de Venècia el 2015 amb Singularity, comissariat per Chus Martínez.​

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Goethe-Institut Barcelona i el Consulat General de la República Federal d'Alemanya a Barcelona.

 

Programació