dissabte, 15 febrer, 2020 - 10:30 a 15:00

El dissabte 15 de febrer s’inaugura la nova etapa de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació. Un nou projecte que uneix tots dos equipaments -que fins ara havien anat per separat-, i que vol ser una declaració d’intencions a través de tres eixos principals d’interès: la producció pròpia, la creació local i internacional i la relació entre art i comunitat educativa i social. Per celebrar-ho, es posarà una primera pedra simbòlica que servirà de tret de sortida de les noves exposicions del Centre d’Art: Succeeix cada dia, de Jordi Mitjà, i La biblioteca infinita, de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer.

Aquesta primera pedra ve de lluny. Tota capital cultural té el seu centre d’art, i Barcelona el tenia al final de la Rambla fins que el 2008 es replanteja el Centre d’Art Santa Mònica i es reubica la seva activitat al Canòdrom de la Meridiana, que el 2010 inaugura la que seria la seva primera i última exposició. Anys més tard se li assigna aquesta missió a la Fabra i Coats, que obre les seves portes el 2012 amb una programació de comissariats a curt termini i sense direcció, fins que al maig de 2019 guanya un concurs públic per cinc anys Joana Hurtado, l’actual directora.

Així, l’acció de la primera pedra començarà a les 10:30h al Canòdrom (carrer Concepció Arenal, 165), i consistirà en una acció artística en la qual diversos alumnes dels centres educatius Martí Pous i La Sagrera, del recinte de Fabra i Coats, transportaran de forma metafòrica aquesta primera pedra fins al Centre d’Art. I a partir de les 12h, començarà la inauguració oficial amb els corresponents parlaments i obertura de portes a les exposicions.

El nou Centre d’Art obre per primera vegada amb tota la seva potència, ocupant la totalitat de les seves quatre plantes (1600 metres quadrats d’exposició), amb una mostra d’un artista local i una altra d’artistes internacionals, tots ells de mitjana carrera. Les dues han estat produïdes per Fabra i Coats i aposten pels processos, per la realització d’obra nova (que no “inèdita”) a partir d’obra preexistent i en procés.

Succeeix cada dia (Jordi Mitjà)

Del 15 de febrer al 26 de juliol de 2020
Planta baixa i planta 1

Jordi Mitjà (Figueres, 1970) recupera i manipula tècniques, objectes, imatges i sons d’allò més diversos. De la troballa atzarosa al maneig del ferro, del món del llibre a la investigació matèrica, de les històries locals als costums en desús, Mitjà treballa relacionant-se amb la zona on viu i on va créixer, l’Alt Empordà. Les seves primeres creacions les va fer d’amagat amb les restes que va trobar al taller metal·lúrgic del seu pare, però aquest, creient que era brossa, les va llençar a les escombraries. Des de llavors, diu l’artista, mai més ha distingit entre l’art i la deixalla, entre allò que agafa i allò que fa. La seva obra neix doncs d’un procés ambivalent entre territori i descontextualització, invenció i còpia, acumulació i rebuig, detonants de la seva pràctica i d’una reflexió sobre l’acte creatiu que desdibuixa els conceptes d’autoria i anonimat, construcció i destrucció, relíquia i residu.

Per a l’exposició de la Fabra i Coats, l’artista ha revisat la seva carrera des d’una mirada actualitzada, és a dir, fent una selecció d’obra anterior a partir de la qual ha creat obra nova. Un projecte específic no exactament inèdit, sinó una versió de versions que s’emmirallen en el temps i l’espai, enfrontant la planta baixa i 1 de la Fabra com un reflex, però sumant a l’efecte especular un efecte papallona. D’acord amb la seva feina, aquesta revisió no podia ser un simple repàs enrere, res evocatiu ni exhaustiu. Aquí les fronteres entre passat i present es difuminen en una lectura no retrospectiva que queda sense tancar.

La biblioteca infinita (Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer)

Del 15 de febrer al 24 de maig de 2020
Planta 2 i planta 3

La biblioteca infinita (The Infinite Library en el seu títol original) fou creada el 2007 i és una col·laboració en marxa entre els artistes Haris Epaminonda (Nicosia, 1980) i Daniel Gustav Cramer (Neuss, 1975). Es tracta d’un arxiu de llibres en expansió, realitzat mitjançant la recombinació de pàgines de publicacions que van des de 1890 fins als anys vuitanta. Cada llibre és desmantellat, modificat i reestructurat en nous volums únics per conformar una Biblioteca infinita que qüestioni l’autenticitat i l’autoria, actuant com una aguda reflexió contemporània sobre l’estatus de les imatges, sobre la seva producció, reproducció i circulació, i sobre la seva capacitat de captar i de transmetre imaginació i significats.

En aquesta exposició, com en una biblioteca, s’exposa la mirada i la lectura com a acte. Un acte d’imaginació i reflexió. Per això, l’experiència individual i compartida que té lloc a la segona planta dona pas a la tercera a una nova condició expositiva que, alhora, dona pas a un nou llibre. La col·lecció com a conjunt fetitxe es troba amb el seu caràcter immaterial, imaginari o crític. Contra la calculada escenificació de la història, veure que aquest inventari de llibres participen del present és veure l’art com tot allò que és i pot ser, un text inesgotable que s’obre entre les obres. Aquesta és la seva infinitud, representada amb l’acció sense fi que registra un col·lectiu secret de noms, el testimoni múltiple i desconegut de la comunitat literària -aquella “comunitat inconfessable”, que deia Maurice Blanchot. I aquest és, també, el compromís i l’emancipació del visitant, que ha de redefinir el lloc que ocupa en aquest guió sense tancar.

Teniu més informació sobre les exposicions a la pàgina web del Centre d'Art.

Foto 1: Jordi Mitjà
Foto 2: "Five pointed star and me" (Jordi Mitjà, 2010)
​Foto 3: Book #29. Azevedo Neves. "A Mascara d´um Actor". "Cabeças d´Expressao". Paulino Ferreira 80, Rua Nova da Trinidade, 82, Lisboa 1914