Palmarès dels premis 42 / 2021

Quines són, als gèneres fantàstics, les obres i personalitats de la temporada anterior que ens semblen més destacables per a la primera edició del festival 42? Lluny de servir per lluir o figurar, el palmarès dels primers premis 42 està pensat com a prescripció destacada del festival, per això confiem que aquests títols i aquestes persones triades per dos jurats independents i especialitzats s’acompanyin en els pròxims mesos de lectors i seguidors que ens facin i els facin confiança. Per ajudar-hi, els jurats han preparat quatre+dos arguments en cada categoria, quatre raons objectivables per a la tria i dues declaracions més personals dels seus integrants. Tot plegat, motius per encomanar-vos el seu entusiasme, i el nostre, envers aquests nous guardons i la feina excel·lent que hi volen subratllar. Estem segurs que ho compartireu.

Premi a la millor obra original en català 2021: La Companyia Nòrdica, d’Albert Villaró (Columna)

     

Quatre raons:
- Pel domini de la llengua i la voluntat d’estil demostrats en aquesta novel·la.
- Per les imatges poètiques que utilitza per plasmar el terror.
- Pel fet de ressuscitar el paisatge, la mitologia i la història de Catalunya.
- Pel domini del joc metaliterari entre la realitat i la ficció.

Dues valoracions:
-“La Companyia Nòrdica és un digne homenatge a l’obra de Joan Perucho.”
-“L’obra de Villaró és un al·legat en defensa dels gèneres fantàstics.”

Premi a la millor obra original en castellà 2021: Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta)

      

Quatre raons:
-Per la seva prosa brillant, marca de la casa.
-Per la barreja entre horror quotidià i primigeni.
-Per la tensió continuada i l’angoixa que impregna el text.
-Per la seva habilitat per treballar la metanarrativa.

Dues valoracions:
-“Bilbao sap fer terror amb majúscules, amb elements sobrenaturals i sense, i a Basilisco hi barreja la passió pel western i per altres gèneres, el pulp bastard i disfuncional inclosos, a un nivell que ningú ha assolit per aquí. No sé si ell ho sap, però és un autor de terror.” (Laura Fernández)
-“Basilisco és literatura de frontera, pel tema (western) i per la forma (contes autoconclusius en dues línies temporals), i ens apropa de manera brillant a l’angoixa existencial.” (Cristina Jurado)

Premi a la millor obra traduïda en català 2021:  Exhalació, de Ted Chiang (Mai Més, traducció de Ferran Ràfols)

  

Quatre raons:
-Pel retrat que fa de la societat actual i de cap a on ens condueixen els nostres desitjos i les nostres creences.
-Per l’abordatge que els seus contes fan de qüestions essencials per a la ciència dels nostres temps.
-Per la potència filosòfica de la seva obra en reflexionar sobre futurs possibles, magníficament transportada al català per Ferran Ràfols.
-Per la seva reivindicació del gènere del relat com a cabdal per a la ciència-ficció.

Dues valoracions:
-“Chiang és un dels millors ambaixadors del gènere per a les persones que encara no són amants de la ciència-ficció.”
-“Exhalació et torna a aquells moments de la infantesa en els quals tot era possible, i et fa creure que encara ho és.”

Premi a la millor obra traduïda en castellà 2021: Matadero 5 o la cruzada de los niños, d’ Albert Monteys & Ryan North (Astiberri, traducció d’Óscar Palmer)

  

Quatre raons:
-Per com North i Monteys adapten al còmic la novel·la complexa de Vonnegut sense perdre ni trair res, i alhora fent quelcom nou.
-Per com l’adaptació mostra que algunes coses són tan terribles que només es poden copsar des de fora del realisme.
-Per com els autors desenvolupen la idea genial dels records com a màquina del temps.
-Per com la traducció i l’adaptació ens permeten gaudir d’un clàssic ressuscitat i recorporificat, fent present del passat.

Dues valoracions:
-“Aquesta adaptació de Matadero 5 és el joc temporal antibèl·lic i sarcàstic que tot lector necessita.” (Daniel Pérez Castrillón)
-“Matadero 5 és, en aquestes pàgines, la perfecta adaptació d’una obra que semblava impossible d’adaptar.” (Susana Vallejo)

Premi al millor clàssic traduït al català 2021: L'home il·lustrat, de Ray Bradbury (Males Herbes, traducció de Martí Sales)

  

Quatre raons:
-Per com explica la vida quotidiana des del prisma únic de la ciència-ficció.
-Per la cura de l’edició de Males Herbes i la traducció al català de Martí Sales.
-Pel fet de combinar les emocions i els problemes socials amb màxima qualitat narrativa.
-Perquè juga amb la fantasia, la ciència-ficció i l’insòlit fins a trencar els mecanismes de la realitat i oferir-nos la imaginació en estat pur.

Dues valoracions:
-“La literatura catalana necessitava tenir un clàssic com aquest.”
-“L’home il·lustrat és moltes coses, però és sobretot un llibre que fa lectors.”

Premi Revelació en català 2021: Inés Macpherson

  

Inés Macpherson (Barcelona, 1982) és llicenciada en Filosofia, des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora i redactora, i col·labora a La Vanguardia i El Biblionauta. És autora de la novel·la juvenil El secret de Lucia Morke i l’infantil Santa Jordina (ambdues a La Galera). També ha participat en antologies com Extraordinàries (Males Herbes) o Paper cremat (Apostroph). Es dedica a la narració oral des del 2003, terreny en què s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor, i en què ha coordinat aquest apartat per al Festival 42.

Quatre raons:

-Per la seva tasca constant per acostar el gènere al públic, siguin aficionats o no.
-Per la seva reivindicació de les narracions orals, exercida amb l’exemple i amb qualitat.
-Per la seva versatilitat en èpoques difícils, fent alhora d’autora, prescriptora, dinamitzadora, narradora oral, lectora i correctora i activista del gènere.
-Per la seva aposta en la reivindicació dels clàssics en diversos formats.

Dues valoracions:
-“És una totterreny dels gèneres fantàstics, en necessitem més com ella.”
-“Macpherson s’ha convertit en la gran ambaixadora de Bradbury al nostre país.”

Premi Revelació en castellà 2021: Desirée de Fez 

Desirée de Fez (Barcelona, 1977) és escriptora, crítica de cinema, periodista, guionista i professora. Columnista d’El Periódico de Catalunya, exerceix com a crítica a Fotogramas, Catalunya Ràdio, Página Dos i Punts de vista. Membre del Festival Internacional de Cinema de Sitges i directora dels podcasts Marea Nocturna i Reinas del Grito. Es autora de llibres com Películas clave del cine de terror moderno, Pantalla rasgada (amb Jordi Sánchez-Navarro) i altres sobre les pel·lícules Lo imposible i Un monstruo viene a verme. El seu darrer llibre és l’autobiogràfic sobre pors femenines Reina del grito (Blackie Books).

Quatre raons:
-Perquè a la seva obra Reina del grito ha construït un món narratiu propi que converteix en universals les pors individuals.
-Per com sap condensar el paper del terror en les nostres vides, tant el real com el fictici.
-Pel punt extra de retratar, com qui no vol la cosa, la soledat d’una dona en un món d’homes.
-Per la seva tasca a favor del cinema de terror, ara esdevinguda obra literària.

Dues valoracions:
-“Reina del grito és un artefacte literari a mig camí entre el memoir, l’assaig cinematogràfic i la reflexió existencial sobre com el terror pot ser una mena d’escut. O les conseqüències de la rara i necessària educació sentimental d’aquells (d’aquelles) que admeten les seves pors.” (Laura Fernández)
-“De Fez ha escrit un assaig amb més valor literari que molta ficció que omple les llibreries.” (Susana Vallejo)

Premi Honorífic 2021: Antoni Munné-Jordà

  

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és autor d’una vintena de llibres, entre els quals destaca la novel·la de ciència-ficció Michelíada (Males Herbes, premi Ictineu). Des dels inicis dels anys vuitanta ha desplegat una activitat pública d’estudiós i divulgador de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, conferenciant, editor i autor, i ha estat present en iniciatives d’articulació del gènere com la SCCFF. Enguany ha publicat la traducció de L’esfinx del glaç, de Jules Verne.

Quatre raons:

-Per la seva tasca única i constant en l’estudi i la divulgació dels clàssics dels gèneres fantàstics en català
-Per haver estat un impulsor decisiu en la creació de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).
-Per la seva tasca incansable durant dues dècades amb la col·lecció porpra de Pagès Editors, puntal del gènere en moments complicats.
-Per ser un escriptor de primer nivell, amb obres mestres com Michelíada.

Dues valoracions:
-“Antoni Munné-Jordà és un savi de carrer.”
-“És el gran arqueòleg de la ciència-ficció catalana.”

Premi Honorífic 2021: Cristina Macía

  

Cristina Macía (Madrid, 1965) és escriptora, traductora i fundadora del Festival Celsius 232, d’Avilés. Ha col·laborat amb dotzenes d’editorials, centrant-se sobretot en la ciència-ficció, la fantasia, el còmic i la novel·la negra. Des del 1995 resideix a Astúries, on va treballar durant disset anys per a la Semana Negra de Gijón i on va crear el Celsius 232. Ha publicat llibres com el reeixit Una casa con encanto, ha traduït les obres principals de George R. R. Martin i ha dirigit projectes editorials com Alucinadas i Palabaristas.

Quatre raons:
-Perquè fa anys que dinamita la frontera entre el fandom i el públic general, i lluita contra el vell prejudici vers els gèneres no realistes, de Terry Pratchett a George R. R. Martin.
-Per la creació i l’organització del Celsius 232, potser el millor festival de gènere d’Europa en la darrera dècada.
-Perquè va ser una de les organitzadores actives de l’EuroCon 2016 a Barcelona, i amb això ha ajudat moltes obres d’aquí a ser conegudes a l’estranger.
-Per la seva tasca com a traductora, activista, dinamitzadora i divulgadora.

Dues valoracions:
-“Cristina Macía és una promotora de la literatura de gènere compromesa, incansable, incombustible i imprescindible.” (Cristina Jurado)
-“Macía és la veu literària en castellà d’autors que han marcat la nostra concepció dels gèneres fantàstics i, de fet, la raó per la qual molts vam entrar en ells.” (Laura Fernández)