"La maternitat amb ullals: Rachel Yoder, monstruosament bona"
Si fa unes hores heu pogut sentir l'escriptora francesa Catherine Duffour explicant com ha convertit el cos d'una dona en territori dels gèneres fantàstics a La Inmaculada Concepción, i si encara teniu clavada al cervell la imatge de la Mia Farrow menjant carn crua a Rosemary's Baby (Roman Polanski, 1968)... potser ja esteu preparats i preparades per llegir Canina, el debut en la novel·la de la nord-americana Rachel Yoder o, com a mínim, per escoltar l'autora parlant sobre la maternitat d'una manera poc convencional. I és que la protagonista de Canina observa, mentre té cura del seu fill de dos anys, que el seu cos experimenta uns canvis preocupants, té una tendència cada cop més accentuada a seguir els instints primaris i la gana li creix a la mateixa velocitat que els ullals. Potser sí que la maternitat és una cosa tan pura com animal i brutal... Ningú, tret d'una investigadora en antropologia, sembla fer cas de les transformacions inquietants que pateix la protagonista. Una àcida reflexió sobre la feminitat en el segle XXI que aviat arribarà als cinemes, convertida en una pel·lícula que es titularà Nightbitch i que dirigeix Marielle Heller.
Hi haurà servei de traducció simultània de l'anglès al castellà.