Entre els homenatges a celebrar en la quarta edició del 42, inclosos el dels 25 anys de Matrix, el dels 50 anys del Mecanoscrit de Pedrolo, el del centenari de Jordi Sarsanedas o els dedicats, en forma de convencions de petit format, a Shirley Jackson i Ursula K. Le Guin, no hi podia faltar aquest 2024 un de pensat per a un dels autors més grans del segle XX, l’incomparable Franz Kafka, que va morir a Kierling el 3 de juny del 1924. Un segle després de la seva desaparició, doncs, amb el terme kafkià incorporat a la parla comú i amb noves i contínues lectures de La metamorfosi, El procés i El castell, encara no és senzill valorar en ell què tenia de fantàstic, de realista, de grotesc o metafòric. Per ajudar-hi, hem demanat a un dels grans experts en la qüestió, el catedràtic barceloní David Roas, que analitzi sota aquesta perspectiva el llegat de l’escriptor txec, al qual ha homenatjat en relats de llibres com Distorsiones o La estrategia del koala. L’objectiu, més que resoldre l’aspecte menor de codis o gèneres, serà capturar l’essència de Kafka, a fi de comptes l’autor que millor ens va ensenyar que la realitat ho és tot menys... real.

Imparteix:

David Roas