Què pot tenir de fantàstic una novel·la sobre l'escena musical del Londres dels anys seixanta? Doncs més del que pot semblar a primer cop d'ull, com a mínim si ens posem en les mans de David Mitchell, un britànic autor d'una pila d'obres, entre les quals destaca El atlas de las nubes, una fascinant acumulació d'històries (de ciència-ficció, distòpiques, d'amor...) enllaçades de manera gairebé imperceptible a la manera d'un mosaic, i portada amb gran èxit al cinema per les germanes Wachowski. A Utopia Avenue, en canvi, Mitchell recrea la història d'un grup musical de ficció. Això sí, els protagonistes de la història mantindran converses imaginàries amb grans músics i amb artistes que trepitjaven en aquell temps l'asfalt londinenc i que aporten amb la seva presència un element fantàstic: des de David Bowie fins al pintor Francis Bacon. Un dels personatges protagonistes, Jasper, és un músic amb esquizofrènia que escolta tot de veus al seu cap. I amb aquestes veus s'obrirà una més de les portes que connecten aquesta ficció amb el gènere fantàstic. 

Hi haurà servei de traducció simultània de l’anglès al castellà