Com va passar en la primera edició del 42, en aquella ocasió amb Giovanna Rivero i Edmundo Paz Soldán, enguany la literatura llatinoamericana ens obre una porta imprescindible a la renovació dels gèneres fantàstics. Lluny d’atencions transatlàntiques sovint condescendents, aquesta taula demostra que algunes de les obres dels autors i, en especial, les autores de l’Amèrica Llatina són, ara per ara, punta de llança en la narrativa en llengua espanyola i un referent internacional que es multiplica per la residència a Europa i els Estats Units de moltes d’aquestes veus. Són escriptores com la mexicana Laura Baeza, que a Niebla ardiente (Mapa de las lenguas) imagina una ficció amb elements fantàstics entre Mèxic i Barcelona, però que acaba de publicar, fa uns dies, la seva última obra, Una grieta en la noche, ambientada en una fosca Ciutat de Mèxic on un detectiu investiga la mort d’una remeiera, es produeixen feminicidis i la perifèria de la ciutat viu situacions explosives. Valeria Correa Fiz, per la seva banda, argentina d’orígens espanyols, ens inquieta amb les ficcions no realistes del recull Hubo un jardín, en el qual la natura té un paper destacat. També és argentina i espanyola Fernanda García Lao, narradora que ha signat una fantasia delirant plena d’humor negre i amb un missatge sobre els qui ens governen. És Nación vacuna, una ucronia delirant sobre una pandèmia i unes dones manipulades pel seu govern a la qual ha seguit darrerament Sulfuro, una exploració de la fragilitat mental que és pura lucidesa i, a la vegada, una crítica esmolada a les convencions socials, amb intensitat poètica i una pila d’esperits circulant entre les pàgines. Tanca la taula David Roas, un escriptor i crític que publica enguany el volum de contes Niños i que no només és especialista en literatura fantàstica sinó també en les ficcions procedents de l’Amèrica Llatina. I qui sinó Teresa López-Pellisa, finalment, per moderar una taula així: si la coneixeu, ja sabeu que és tanta garantia d’èxit com la resta. Correu a guardar-vos lloc en aquesta taula. Ens agraireu el consell, i no és una exageració.