El Màgic d’Oz

  • De Grec a Grec

La Brutal / Marc Artigau

Com explicar-li avui a la canalla una història que ha marcat l’imaginari de diverses generacions? Doncs recuperant-ne l’essència i introduint en la història alguns elements molt presents en el nostre dia a dia. Seguiu el camí de rajoles grogues.

Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l’any 1939, però la història en què es basa El Màgic d’Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Baum va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que des de fa un segle sedueix nens i nenes, i també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l’empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S’adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Màgic d’Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d’avui: un Espantaocells que busca un cervell, però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió, és un cíborg de gènere neutre, però que continua buscant un cor, i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Ells mostraran a la Dorothy i als espectadors i espectadores mateixos que tots tenim més capacitats que no ens pensem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Es tracta d’una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l’amistat i una invitació a confiar en nosaltres mateixos abans que en aquells que ens semblen poderosos.
El responsable de la dramatúrgia és Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L’habitació blava, de David Hare, o, més recentment, un nou muntatge d’Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure; La importància de ser Frank, produït pel TNC i La Brutal; o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Brutal i Focus
Espectacle per a persones de més de 5 anys.
La programació del De Grec a Grec està subjecta a les recomanacions de les autoritats sanitàries i a la incertesa de la situació actual.
ACTIVITATS PARAL·LELES
Diumenge 27 de desembre a les 16.30 h 
Un clàssic del cinema posat al dia amb un nou musical

Previ a un visionat a la Filmoteca, en sessió familiar, del clàssic de la MGM, David Selvas i Marc Artigau, director i autors de la dramatúrgia, així com amb l’actriu que fa el paper de Dorothy, explicaran el procés de creació d’una versió del clàssic a partir del text original, no de la pel·lícula, i amb la interpretació musical d’algun dels temes de l’espectacle.
Activitat gratuïta. 
En directe per streaming al canal de Youtube del Grec Festival.

Fitxa artística

Direcció: David Selvas Dramatúrgia: Marc Artigau i David Selvas Interpretació: Elena Gadel, Mercè Martinez, Jordi Vidal, Robert González, Damaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo, Roser Dresaire Escenografia: Raquel Ibort Il·luminació: Jaume Ventura Espai sonor: Òscar Villar Audiovisuals: Joan Rodón Vestuari: Maria Armengol Composició musical: Paula Jornet, Arnau Vallvé Direcció musical: Andreu Gallén Coreografia i moviment: Pere Faura Ajudantia de direcció: Daniel J. Meyer Cap tècnic La Brutal: Arnau Planchart Disseny de la imatge: Eduard Buch

Dates