Mario Gas dirigeix Daniel Freire i un dels grans noms dels escenaris i el cinema argentins, Miguel Ángel Solá, en un joc dialèctic sobre la vida i el teatre. Una de les peces més representades de la dramatúrgia valenciana del segle XX.
El primer projecte teatral de Gas després de deixar la direcció del Teatro Español torna a portar als escenaris barcelonins Miguel Ángel Solá, un argentí de sang catalana que ja va passar pel Teatre Borràs el 2010 amb Por el placer de volver a verla, però que es prodiga poc a la ciutat. Veure l’actor, que ha acumulat tota mena de premis al seu país, és tot un luxe, i més si protagonitza un duel teatral construït pel valencià Rodolf Sirera amb la precisió d’una partida d’escacs. Al París del segle XVIII, un aristòcrata convida un actor de fama a representar una obra que ell mateix ha escrit i per a la qual busca un realisme portat al límit. Però el text tracta sobre Sòcrates, el filòsof que va posar fi a la seva vida bevent una copa de cicuta. I el problema és que la veracitat amb la qual l’actor interpreta el moment del trànsit no sembla satisfer les ambicions estètiques del noble... Un muntatge íntim que ens parla de poder, submissió i de la frontera entre la vida i la representació teatral.
Autoria: Rodolf Sirera; Versió i adaptació: José María Rodríguez Méndez; Direcció: Mario Gas; Ajudant de direcció: Montse Tixé; Intèrprets: Miguel Ángel Solà, Daniel Freire; So i música: Orestes Gas; Escenografia: Paco Azorín; Vestuari: Antonio Belart; Disseny d'il·luminació: Juan Cornejo; Regidoria: María García de Oteyza; Gerència: Miguel García de Oteyza; Direcció de producció: Concha Busto, Sandra Avella Pereira; Producció executiva: Concha Busto, Sandra Avella Pereira; Fotografia: Ros Ribas;
