El vell Krapp s’asseu a escoltar moments de la seva vida esdevinguts en temps passats i que ell mateix va enregistrar en cintes magnetofòniques. Krapp recorda el seu jo passat i està disposat a acarar-s’hi. Jordi Coca dirigeix una posada en escena que transcorre tant en un espai despullat on només hi ha rampoines —l’hàbitat físic d’un personatge que Beckett retrata amb cruesa—com en un espai sonor que simbolitza el món exterior.
Espai sonor i música: Àlex Polls; Traducció: Joaquim Mallafré; Intèrpret: Quimet Pla; Direcció escènica: Jordi Coca ; Vestuari i utillatge: Amparo Moreno; Il·luminació: Kiko Planas; Ajudant de direcció: Cristina Raventós;
