Torna a Barcelona un alquimista musical que ha aconseguit seduir públics de tot el planeta amb un so que lliga la música electrònica, les músiques del món i la música clàssica.
Són les seves composicions? És la seva manera d’interpretar-les? Ningú no acaba de saber quin és el secret d’aquest mag capaç d’omplir la seva música de llum i emocions, d’infondre-li una lírica especial i fer-la aparèixer com un so sofisticat i, alhora, natural. Les barreres entre gèneres queden fulminades quan aquest torinès que va estudiar al Conservatori de Milà s’asseu al piano. Format amb un mestre de l’avantguarda del segle XX, el compositor Luciano Berio, podria haver tingut un futur brillant com a intèrpret clàssic, però va apostar per la llibertat més absoluta. I els oients de les seves primeres intervencions a la ràdio i la televisió van premiar el seu valor aplaudint–lo sense condicions en un fenomen de connexió directa entre l’artista i el seu públic que, en l’era d’Internet, no ha fet sinó seguir creixent dia a dia. Bandes sonores per al cinema i músiques per a televisió són només un aspecte de la carrera musical d’Einaudi, tot un músic de culte que ara torna a passar per Barcelona per oferir als espectadors del Grec una mostra dels seus directes hipnòtics.
Composició musical: Ludovico Einaudi; Direcció musical: Ludovico Einaudi; Piano: Ludovico Einaudi; Violí: Alice Costamagna; Violí: Federico Mecozzi, Caterina Boldrini, Svetlana Fomina; Viola: Antonio Leofreddi, Laura Riccardi; Violoncel: Marco Decimo, Redi Hasa; Baix elèctric: Alberto Fabris; Electrònica: Alberto Fabris; Percussió: Riccardo Laganà; Guitarra: Francesco Arcuri; sansa, guitarres i tambors d'acer: Francesco Arcuri; Producció executiva: The Project;
