Ella està enterrada; ella, a casa seva. És el dolor d’allò que ha passat i no tornarà a passar. La sensació de ser a Siena, per exemple, i de recordar l’hotel, el llit a les golfes d’aquell hotel, la calor a les golfes d’aquell hotel, el cos al llit en la calor de les golfes d’aquell hotel. La vista sobre el camp assolellat. O aquell dia allà, plou i l’altre ja no hi és. Per tant això ha existit. Ella ja no existirà més. I això és insuportable.
Intèrpret: Marilú Marini i Marc Toupence; Posada en escena: Arthur Nauzyciel;
